Cròniques Mini B masculí

Aquest ha estat potser el partit més estrany del que portem de lliga, ja que es donava la circumstància que davant del millor equip ens presentàvem sense 5 jugadors (2 malalts i 3 “deixats” al Mini A, també afectat per les baixes). Una cosa que cal destacar positivament és la comprensió de jugadors, i també mares i pares, davant d’aquesta circumstància. Va ser una oportunitat per treballar valors com el de la solidaritat i el de saber acceptar i adaptar-nos a les adversitats.

Pel que fa al partit pròpiament, com sempre fem, vam voler aprofitar les virtuts del rival per treballar objectius concrets. En aquest cas, vam voler aprofitar el joc col·lectiu que fa el Premià, i més en aquest partit, quan davant la nostra inferioritat ells van preferir moure molt la pilota abans de llançar (cosa d’agrair), per seguir treballant el posicionament defensiu, saber moure’ns quan es movia la pilota, i protegir el bàsquet. Encara que això ho poguéssim fer parcialment bé, els va ser molt fàcil atacar-nos i anotar. En atac, no vam poder fer gaire cosa, exceptuant els dos últims períodes, quan teníem cinc jugadors mini a la pista. La diferència de nivell i d’edat era molt evident. Però està bé tenir aquests models, perquè ens ensenyen allà on volem portar l’equip a llarg termini, quan l’any que ve siguem nosaltres els grans de la categoria.

Finalment, agrair en Marc Duatis i l’Iu Redó, del pre-mini A, per ajudar-nos a completar l’equip.

Tot i que ja esperàvem que el partit d’avui contra SAN fos diferent al d’anada (pel fet que avui ells sí comptaven amb tots els jugadors, especialment els més alts –tots heu vist l’esmaixada fantàstica amb què ens ha obsequiat un dels seus jugadors-), no hem pogut escapar-nos de sentir-nos frustrats per com ens sortien les coses, i això ens ha penalitzat al llarg del partit.

Com sempre, hem intentat aprofitar el partit, a partir del que ens ofereix el rival. El SAN té alguns mecanismes molt ben treballats, per poder rebre la pilota en condicions favorables. Ho hem anat veient al llarg del partit i hem anat millorant en el posicionament defensiu, sobretot en la jugada que fan per rebre en camp ofensiu traient de fons. També surten molt bé al contraatac, aprofitant la seva alçada en el rebot. Això ens ha obligat a estar pendents del balanç defensiu. Són coses que està bé que surtin en els partits, perquè ens fan treballar aspectes que en els entrenaments encara no fem. Però com deia, la frustració i el desànim no han ajudat a treure profit d’aquestes coses, tal com voldríem.

En atac seguim tenint molts problemes per rebre. Som poc astuts, i anem lents a treure, cosa que permet que la defensi es posicioni. I en el joc col·lectiu, la defensa que ens ha fet SAN està molt més estructurada que la que ens vam trobar la setmana passada, per exemple. Ens costa jugar si la defensa no comet errors bàsics. Ens costa desmarcar-nos (no ens mirem ni anticipem prou bé), ens costa passar-nos la pilota, i al final acabem jugant tots molt a prop, complicant-nos la vida, o jugant un contra molts, cosa que no té massa possibilitats d’èxit (tot i que avui hem tingut l’ajut de l’àrbitre, que ens ha xiulat moltes faltes a favor).

Avui hem de felicitar el SAN perquè el que s’ha vist a la pista ha estat totalment merescut. A la xerrada final hem valorat les coses bones que ens ha fet el rival, i hem reflexionat sobre com s’aconsegueixen fer aquestes coses. Els nois estan en una edat que encara no diferencien molt bé el talent de l’esforç (això ho comencen a fer als 12 anys). Però hi anem insistint, per intentar-ho accelerar. I és que necessitem generar consciència sobre la necessitat d’esforçar-se més en els entrenaments, perquè és l’únic camí que ens pot ajudar a ser millors.

Avui, com l’altra vegada que vam jugar contra aquest equip, hem gaudit molt, perquè són partits competits, amb anotació, i molta lluita per contrarestar la seva alçada. A diferència de l’altra vegada, però, hi ha hagut més jugadors que han participat activament i han aportat coses positives en atac, i això ens agrada molt! Volem ser un equip que jugui en equip, que es passi la pilota, i que gràcies a això, tothom trobi la seva manera de participar i de sumar. De mica en mica anem millorant en aquest aspecte; els nois estan conscienciats d’això, i saben quines coses han de millorar individualment i col·lectiva, per mirar d’aconseguir-ho.

Per altra banda, avui la defensa ha estat força bé, amb menys errors de posicionament que altres vegades. I res a dir amb el tema rebot avui; hem lluitat al màxim contra un equip molt més alt, i això és el que compta. Sí que encara regalem pilotes al rival; a mesura que anem madurant serem menys ingenus i sabrem protegir millor la pilota. I hem de seguir treballant el mirar abans de rebre, i mirar abans d’actuar. De totes formes, avui hem vist bons exemples de com fer bé això, i cal que els jugadors sàpiguen apreciar aquests detalls igual que aprecien el fet de fer punts.

Tenim alguns jugadors molt pendent de fer punts i això els traeix, perquè estan ansiosos per anotar i això fa que prenguin males decisions o que executin malament, esverats o encegats (sense poder veure altres opcions). Hem d’anar treballant això també, i avui n’hem parlat a la banqueta. És un tema de motivació i de concentració (em centro en la recompensa –fer punts- o em centro en com fer-ho). Bona part de la feina que fem des de la banqueta (també en entrenaments) és ajudar a què els jugadors se centrin en com fer els coses, com provocar allò que desitgem gràcies a fer-ho bé, gràcies a centrar-se en com fer-ho. És la nostra batalla de cada dia, i així seguirem.

Sabíem que el rival era un dels equips que millor juga en el nostre grup, i avui hem vist perquè. Ens ha servit per adonar-nos i parlar de la importància de la concentració, de l’anticipació (molt important, mirar abans d’actuar), i de l’activitat constant (no estar mai aturats).

En els últims entrenaments hi estem incidint bastant. Hi ha coses que en entrenaments ens comencen a sortir bé, però només amb joc reduït (3x2). A l’hora de jugar 5x5, les coses es compliquen, els espais es redueixen (ens perjudiquem nosaltres mateixos), i perdem la mobilitat. I si estem quiets, ens costa passar la pilota, i la defensa se n’aprofita. Ara bé, avui hi ha hagut unes quantes jugades molt meritòries, amb bona circulació, que hem aprofitat per identificar clarament com volem jugar. Els nois cada cop ho tenen més clar; una altra cosa és que puguin. Encara tenim molts problemes per passar-nos bé la pilota, i moltes vegades la donem a la defensa. Clarament, hem de mirar abans de rebre (per anticipar) i hem de mirar abans de passar (per executar bé la passada). Feina a fer, i apuntada.

L’altre tema és el de la defensa. Pequem d’ingenus i de voler robar la pilota, i ho paguem perdent la posició (o fent moltes faltes). Aquí també hem d’aprendre a anticipar, i no actuar com si fóssim interruptors (on/off). En defensa no podem deixar de moure’ns; ens hem de recol·locar constantment, per estar en el lloc adequat, i en les condicions adequades. Més feina a fer.

Amb aquest partit acabem la primera volta. Estem contents perquè el grup ens permet competir, ens permet passar-nos-ho bé, i ens permet aprendre. És un grup amb uns rivals útils per progressar, i això ho hem de seguir aprofitant, independentment dels resultats. Millor no fer-nos cap expectativa de resultat (amb cap equip), i seguir centrats en com jugar cada vegada, buscant fer el millor del que som capaços. Avui la banqueta ha estat molt bé en aquest sentit, i hem vist com alguns jugadors ajudaven i animaven als que mostraven certa frustració, posant en valor la importància de seguir-ho intentant i d’aprendre de les dificultats. Cal valorar la feina que fa en Toni, el nostre psicòleg, en aquest sentit.

Volíem aprofitar aquest partit, amb el rival a priori més assequible del grup, per seguir treballant el joc col·lectiu en atac i el posicionament en defensa. En línies generals estem satisfets, perquè en ocasions hem mogut bé la pilota, hem pogut trobar connexions entre nosaltres, tant en transició com en atac posicional (comencem a treballar el passar-tallar reemplaçar). Fruit d’això, tots els jugadors han pogut llançar a cistella, i 11 d’ells han anotat! Això està molt bé, i és un senyal que ens diu que anem pel bon camí. En canvi, quan l’atac es focalitza en un o pocs jugadors, és quan juguem pitjor (en el període que hem perdut més clarament només ha anotat un sol jugador). De totes formes, hem de millorar la forma com ens passem la pilota, ja que sovint ens costa trobar companys a qui passar; encara ens costa treballar sense pilota i anticipar-nos per desmarcar-nos bé. De mica en mica...

En defensa ha anat un pèl millor que l’anterior partit, però encara hem de fer veure als jugadors la necessitat d’estar treballant tota l’estona, i no quan només tenen possibilitats de robar la pilota. Això requereix concentració i activitat constant: “miro la pilota i veig el meu jugador, em col·loco protegint el bàsquet, l’apreto si té pilota, defenso la línia de passada si està a prop, el floto i miro la pilota per ajudar els companys si el meu jugador està lluny”, etc. Són coses que potser pensàvem fer-les més endavant, però les hem començat a treballar ja perquè veiem que les necessitem per poder competir millor en aquest grup.

Tenim dues setmanes per endavant abans del proper partit, ja l’últim de la primera volta d’aquesta fase. Ara que ja anem identificant l’estructura de joc que volem, hem de seguir treballant de valent també en els aspectes tècnics, perquè els jugadors tinguin més opcions de poder executar correctament les coses que intenten. En aquest sentit, els estem demanat una millor concentració en entrenaments, que estiguin més atents al que fan, a com ho fan, i amb intenció de buscar fer-ho bé. En aquest punt tenim molt per millorar, i de moment, és clarament el punt que més ens condiciona la nostra evolució.

Ha estat un partit útil per corroborar quines coses hem de canviar. En atac, en aquesta nova categoria, davant d’equips que es posicionen bé en defensa, cal que tots els jugadors treballin (no només qui porta la pilota), cal que es mirin entre ells, es col·loquin, es desmarquin... per poder ser capaços de fer circular la pilota (i guanyar opcions de poder llançar en condicions).

En defensa, el problema té la mateixa arrel: tots els jugadors (i no només el qui pressiona la pilota) cal que es posicionin bé respecte del seu jugador, la pilota i la cistella (tot just ho hem començat a treballar...). Avui hem concedit un munt de punts per estar mal col·locats (és quan ens guanyen l’esquena), o per voler robar la pilota sense treballar bé els desplaçaments defensius (és quan se’ns escapen fàcilment els jugadors).

Ens queda molta feina per endavant. De totes formes, ja sabíem que havíem de passar primer per un període de desconstrucció de mecanismes que ja no són útils en aquesta categoria. La idea és que al final d’aquesta primera fase de competició haguem pogut fer aquest procés, i que en la segona fase tinguem els conceptes mínimament clars per poder aprofitar la segona part de la temporada per consolidar-los.

Apart, avui els jugadors han après que les matemàtiques (o fer “quinielas”, que dic jo) no ens ajuda gens: “Si Premià va guanyar al Sant Andreu Natzaret de 3 i nosaltres de 32, vol dir que avui guanyarem de 29”. Són coses que els jugadors diuen i pensen, però que ens penalitzen molt. Millor no tenir cap expectativa sobre resultat, i centrar-nos en què podem fer per jugar el millor possible. El desànim en partits ens va tan malament com la distracció en entrenaments. Dos aspectes a tractar, per poder progressar com a equip.

Partit om hem notat molt que no hem entrenat durant tota la setmana. Els nois estaven cansats i espessos. I això no ens ha deixat aprofitar el partit com ens hagués agradat. Ens ha costat molt saber veure què feien bé els rivals i com defensar-ho (sortida de pilota), i ens ha costat molt complir amb les normes de joc que volem instaurar: mirar-nos, mirar abans de botar, moure la pilota, treballar sense la pilota, distribuir-nos bé per la pista...

En defensa, també hem de millorar un munt. Juguem com pre-minis, sense posicionar-nos encara bé respecte a la pilota, la cistella i el jugador atacant. Tenim feina a fer.

Coses bones: els nois han experimentat que el que ens fa estar satisfets no és només la victòria, sinó com juguem. També hem millorat coses a la banqueta, que ens havíem proposat avui (no fer servir excuses, no preguntar sobre els minuts de joc, saber tolerar els errors o les adversitats). I sobretot, avui ha estat molt evident què ens passa quan juguem sense mirar-nos i amb excés de bot, i què passa quan som capaços de veure’ns i passar-nos la pilota. I això ens ha de servir per aprofitar els entrenaments i seguir treballant en aquesta línia.

Molt contents del treball que hem fet, especialment en transició ofensiva, gràcies a organitzar-nos bé i respectar espais i funcions. En camp d'atac ens costa encara jugar sense pilota i això complica el joc dinàmic i amb passades que volem fer, però s'han vist coses interessants, i els nois comencen a apreciar els beneficis de jugar així. En defensa, davant d'un equip mooooolt més gran que nosaltres, volíem sobretot mantenir la posició entre els atacants i la cistella. Ho hem aconseguit parcialment, però hem de millorar en concentració i posicionament també respecte de la pilota.

Alguns nois estaven molt decebuts pel fet de perdre. Hem aprofitat per reflexionar sobre la importància de tractar igual la victòria que la derrota, i la millor forma de fer-ho és quedant-nos amb com hem jugat. Aquesta és la informació útil de veritat, i la que ens ajudarà a créixer com a equip.