Cròniques Mini B masculí

Avui ens enfrontàvem amb un dels equips més potents del grup, i de fet, l'únic capaç de guanyar al Barberà. I malgrat el resultat final, que és una mica enganyós (hem entrat a l'últim període només 1 a baix), estem satisfets per com hem estat capaços de jugar en algunes fases del partit, amb moments de molt d'encert (especialment al primer període). 

També estem contents perquè estem veient que el treball que estem fent des de fa un parell de setmanes, on cadascun dels jugadors té marcats uns objectius particulars en els quals centrar-se especialment en els entrenaments i partits, està començant a donar fruits. No és fàcil canviar automatismes que els nois porten arrossegant de fa temps (aquestes cosetes que en diem "vicis" tècnics), però gràcies a fer-los conscients de la necessitat de canviar-ho, i gràcies a recordar-ho cada dia, i fer-los avaluar el nivell d'assoliment diari, es comencen a veure canvis, o com a mínim, l'intent de fer-ho. Seguirem per tant en aquesta línia, i anirem ajustant els objectius segons el que anem veient que necessiten els nois.

Sí que cal insistir en un parell de coses. Els nois són molt competitius, i quan hi ha expectativa de guanyar (com ha passat durant estona avui), alguns d'ells se centren en el resultat (en aconseguir anotar) i descuiden el procés (el com jugar), i el més important, es frustren quan les coses no surten bé, o quan les decisions de l'àrbitre (molt bé avui, també) els semblen no encertades. Com que aquesta frustració s'encomana fàcilment, és per això que tant en Toni com la Sílvia estan molt pendents d'això, i bona part de la feina que fan a la banqueta va en aquest sentit.

Una altra cosa que ens cal millorar, lligat a això, és la concentració dels nois. A part dels efectes nocius de la frustració, una altra font de desconcentració prové dels estímuls que reben des del públic. I és que una cosa són els ànims, que sempre són ben rebuts, i una altra cosa és que els nois rebin instruccions directes sobre com jugar. Si estan atents a aquestes instruccions, ja implica estar desconcentrats. Però apart, cal tenir en compte que moltes instruccions, encara que siguin ben intencionades, poden anar directament en contra del que demanem als nois des de la banqueta. En això sí que demanem explícitament la col·laboració perquè pares, mares i avis, facin d'això, pares, mares i avis (i no d'entrenadors).

Ara estarem un parell de setmanes sense jugar partits. Ens pot anar bé per consolidar el treball tècnic individualitzat, i afrontar els partits que vinguin, que seran molt complicats, amb el repte de seguir progressant, tant de forma col·lectiva com individual.

Malgrat que en aquesta última jornada de la primera volta ha arribat la primera victòria d’aquesta fase, no estem precisament contents amb el partit que hem fet avui. El rival d’avui, amb edat, físic i nivell similar al nostre, és l’únic en aquesta fase a qui podíem guanyar jugant malament. I sí, hem aconseguit la victòria, però ens queda el dubte de si ha estat precisament per estar massa pendents d’això (de guanyar), que els nois s’han oblidat de jugar de la forma com volem: movent la pilota, movent-la ràpid, moure’ns després de jugar-la, i buscar opcions de llançar des del treball col·lectiu.

Tanquem per tant aquesta fase, en la que hem fet dos bons partits (Sant Josep i Cultural), dos partits on només podíem optar a adaptar-nos més o menys bé a la superioritat dels rivals (Barberà, Sant Cugat), i dos partits, els dos últims, on hem estat per sota del que pensàvem, en relació a la dificultat que ens podien oferir els rivals (Granollers i Vic).

Ens agradaria poder millorar aquestes prestacions de cara a la segona fase, no per buscar resultats concrets, sinó com a senyal que hem estat capaços d’entrenar millor. Encara que els nois estan molt més motivats en els partits que en els entrenaments, està clar, i ells ho haurien de tenir clar també, que el que aconseguim en els entrenaments és el màxim a què podem aspirar en els partits. Sabem que no és fins als voltants dels 12 anys que els nois comencen a entendre la relació entre l’habilitat que poden anar adquirint i l’esforç que ells poden fer per a què aquest nivell d’habilitat sigui cada cop major (és a dir, la relació entre el desig de jugar millor -o tenir millors notes-  i la necessitat d’esforçar-se més). En el nostre cas, quan parlem d’esforç, parlem sobretot de l’esforç que han de fer (de moment molt costós per a ells) per estar concentrats en com fer les coses en els entrenaments.

Encara que potser no els toqui per edat tenir clara aquesta relació, no per això deixarem d’insistir-hi, intentant accelerar-ho, per intentar aprofitar el que queda de temporada per seguir posant les bases (hàbits de treball) que els permetin anar adquirint el màxim de recursos possibles de cara a la temporada vinent.

Després de dos partits on l’equip havia jugat força bé, aquest cap de setmana ens hem trobat amb un rival que molt ben entrenat, molt seriós a pista, amb molt d’encert, i amb una defensa que ens ha impedit poder desenvolupar el joc col·lectiu. Quan ens passa això, depenem dels recursos individuals, i és quan veiem les mancances que encara tenim (pèrdues de pilota). Si a sobre ens toca un molt bon àrbitre, aquestes mancances encara es veuen més, en forma de violacions (passos i dobles). Davant d’això, observem i prenem nota, i intentem traslladar les necessitats en objectius de treball en els entrenaments. Però per aconseguir progressar a nivell individual, o trencar automatismes per instaurar-ne de nous (canviar els vicis tècnics que tenim), ens farien falta moltes més hores, treball específic individual, i sobretot, que els nois aprofitessin millor els entrenaments amb la voluntat de millorar o corregir.

L’única cosa que podem fer és intentar millorar en això últim, però ens està costant molt. Portem tota la temporada buscant que els nois millorin en la intenció d’escoltar durant les explicacions i les correccions en els entrenaments. Escoltar per intentar-ho fer bé, i no només fer per fer, o fer de qualsevol manera. Davant Granollers, hem vist molt clara la diferència en la forma d’executar entre un equip i l’altre. De la forma com executem nosaltres (passades, bot, llançament...) és tal com entrenem: esverats i  desconcentrats. Si no canviem això en els entrenaments, menys ho podrem fer en partits, amb rivals superiors i de més edat. Si els rivals ens permeten passar-nos la pilota, encara ho maquillem. Quan ens apreten, passa el que hem vist aquest dissabte.

Tenim clar que el grup no és el que ens pertoca. Si juguéssim amb nois de la nostra edat, la cosa seria molt diferent. Però el problema de base el seguiríem tenint. Així que seguim amb el dilema de què volem ser, o com ens prenem el bàsquet: com un extraescolar on poder desfogar-nos, o com un equip que vol créixer. Quan ho preguntem als nois sempre ens responen que això últim. Per tant, seguirem intentant-ho. Per ells, i perquè és la nostra vocació.

Avui hem tornat a gaudir d’un altre bon partit de bàsquet, i estem molt orgullosos del treball que hem fet, lluitant de tu a tu contra nois més grans i molt més alts, fins a l’últim període (hem entrat 4 per sota). El que ha passat a l’últim període era esperable, quan l’entrenador rival (que ja heu vist tots com se les gastava, i com de motivat estava pel resultat) ha tret tota la seva “artilleria”. Però nosaltres, a la nostra. Ja sabeu que tractem igual les victòries que les derrotes, i que el que ens agrada de veritat és veure com anem progressant, i com som capaços cada vegada de jugar un bàsquet bonic i col·lectiu.

L’actitud dels nois avui ha estat fenomenal, i els hem felicitat expressament per la lluita que han portat a terme en el rebot. Els hem fet veure el benefici d’entrenar coses específiques, com el posicionament defensiu i el rebot (sovint protesten si en els entrenaments no els deixem jugar i prou...).   Doncs avui han vist que no és perquè sí...

La defensa també ha estat molt bé. Van aprenent que no tot va de robar pilotes. Cada cop són més pacients i aguanten millor la posició.

I en atac, la consigna de Passar-Tallar-Reemplaçar la tenen bastant adquirida. Això és la base del nostre joc. I a partir d’aquí són ells qui improvisen. Algunes jugades que s’han vist avui, no estan preparades, sinó que surten d’ells mateixos, pel fet de treballar cada cop millor amb els conceptes bàsics que els anem donant.

Així que satisfets. La por que teníem que en aquest grup potser patiríem, ja la podem deixar enrere. Som capaços d’aprofitar els partits, encara que costarà guanyar-ne algun. I també som capaços de disfrutar-los, com avui.

A nivell individual, és on veiem encara molt marge per millorar. Tenim molts mecanismes que cal canviar (vicis adquirits), que costa molt perquè es necessita molta pràctica, i es necessita un treball conscient, amb intenció. I això, és el nostre punt feble. Però seguim buscant solucions.

Com ja sabeu, podem comptar amb en Toni només pels partits (gran feina avui, de nou!). Per aquest motiu, hem volgut recuperar la feina que podia fer el Toni en entrenaments, i a partir d’ara comptarem amb la Sílvia Mestres (a qui heu vist avui ja amb nosaltres), que ens ajudarà els dimarts. La Sílvia és també psicòloga de l’esport, i ha estat fent pràctiques amb mi al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat. Com que allà ja ha acabat, ens donarà un cop de mà. A veure si entre tots, millorem la capacitat de concentració, que tant ens fa falta.

Avui hem pogut gaudir d’un bon partit de minibàsquet, amb alternatives, amb ritme, amb encerts col·lectius (que costen molt de construir, i que per això celebrem com cal!) i desencerts individuals (fruit de vicis adquirits, que costen molt de canviar per nous aprenentatges, i que per això hi insistim tant...). Però un bon partit en definitiva.

Sant Josep és un dels equips amb qui podem  competir aquesta fase, perquè és l’únic equip amb jugadors de primer any. I avui ho hem aprofitat. Estem contents, però en dies com avui, ens queda un xic de recança, pensant com podria ser si entrenéssim millor, més atents als detalls, i amb més intensitat, similar a la que tenim en els partits. Seguirem buscant la manera de fer-ho!

Tal com prevèiem, el Barberà, que sembla que és l’equip més fort del grup, i el que té els jugadors físicament més imponents, ens ha tancat marcador. A part de la diferència d’edat i de físic, veiem com a nosaltres ens falta intensitat (quan anem per sota ens costa), picardia i anticipació per saber interpretar el joc, decidir abans, i executar amb determinació. Davant de jugadors més forts, ens atabalem molt, ens precipitem, i perdem moltes pilotes.

Vam insistir especialment en la necessitat de mirar primer abans de fer qualsevol cosa amb la pilota (per poder decidir millor), però encara no tenim la maduresa suficient perquè els nois llegeixin el joc de forma correcta, i menys encara abans de rebre. Això és qüestió de temps, i a mesura que vagin madurant, anirà millor (esperem!).

En defensa, en canvi, una cosa que vam demanar sí que va sortir bé. Davant de la superioritat dels rivals amb la pilota a la mà, vam decidir defensar flotant els jugadors, mirar de protegir la posició enlloc de pressionar la pilota, i deixar-los tirar de fora si feia falta. Una altra cosa que vam demanar, però aquesta va costar més, és que intentessin bloquejar el rebot. Això ho haurem de seguir treballant.

És important que els jugadors entenguin que encara que no puguem competir, els partits els podem aprofitar per treballar cosetes, adaptant-nos al que ofereix el rival. D’aquesta manera podem treure’n algun profit, i com que el que valorem és la consecució dels objectius plantejats, més que el resultat, la percepció del final no és tan negativa, com seria si només ens fixéssim en el marcador.

En aquest plantejament creiem que sempre hem anat a la una, tècnics i pares, i caldrà seguir-ho potenciant al llarg d’aquesta segons fase de la competició, on més ens valdrà centrar-nos en anar millorant, i divertint-nos intentant-ho, que no pas esperar resultats favorables.

Comencem la segona fase de la competició, després de l’aturada nadalenca. I ho fem en un grup amb rivals majoritàriament de segon any, i per tant, amb poques opcions de competir de tu a tu.

El partit d’aquesta setmana era una de les poques opcions que tindrem en aquesta fase, i si bé hem competit bé en alguns moments del partit, no hem estat prou consistents per fer-ho en tots els períodes, i això ens ha penalitzat. També hem vist com els detalls tècnics són molt importants, perquè moltes opcions perdudes van ser per violacions comeses o errors bàsics de concentració. Són coses en les quals insistim molt en els entrenaments, però tal com vam reflexionar al final del partit amb els nois, si en entrenaments no som capaços d’estar atents a aquests detalls (botar la pilota amb la mà a sobre, arrencar portant la pilota ràpid a terra, agafar la pilota amb dues mans, mirar abans de fer qualsevol cosa, etc.), és molt complicat que això ens surti en els partits.

De totes formes, va ser un partit on els nois van poder mostrar algunes coses bones (fins i tot els entrenadors rivals i l’àrbitre ens ho van comentar), però fins que no aconseguim que els nois es prenguin els entrenaments amb la mateixa actitud que els partits, ens quedarem amb això, amb la sensació que podem fer coses xules i jugar bé a bàsquet, però que per no haver pogut treballar bé durant la setmana no ho acabem de consolidar. Si això ens passa amb els rivals més assequibles del grup, veurem que passa quan ens enfrontem amb els equips més potents.

L’única solució per aquests partits que vindran, és saber acceptar la realitat, i malgrat els problemes amb què els rivals ens posin, saber aprofitar el partit per treballar les coses que puguem. Per això és tan important que aconseguim que els nois entenguin que escoltar atentament les instruccions i tractar de seguir-les és crucial, perquè si en aquests partits complicats que vindran no aconseguim ni això, llavors ni ho passarem bé, ni aprofitarem els partits per buscar millorar alguna cosa.

El partit contra Sant Josep B ha estat marcat pel ritme de joc rapidíssim amb què juga aquest equip. Surten al contraatac sempre que poden, amb passades llargues, sovint a cegues, sabent que els seus alers tenen molt mecanitzat el fet de sortir molt ràpid i pendents de les pilotes que els llançaran. Tenen una proposta molt clara de joc i la porten a terme de forma molt disciplinada.

Precisament hem parlat de disciplina al llarg del partit, i l’hem identificat com la capacitat de seguir les instruccions de forma rigorosa. I hem analitzat què ens passa a nosaltres en aquest sentit. Per exemple, en aquest partit, hem gastat uns quatre períodes, un temps mort i uns quants crits, perquè els nois entenguessin i comencessin a aplicar la instrucció de tornar cap a camp defensiu corrent (enlloc de quedar-se a defensar intentar robar la pilota), per poder fer així un bon balanç defensiu i evitar els seus contraatacs. Bé, això no és nou. Ens passa als entrenaments, i és normal que també ens passi als partits. Però ens penalitza molt, perquè això ens limita molt la capacitat d’adaptar-nos a les situacions, pel fet que no som capaços de seguir les instruccions que impliquin fer coses diferents a les que estem acostumats.

Apart d’això, durant el partit es van veure alguns detalls positius, i alguna jugada on vam ser capaços de moure bé la pilota, passar-la de costat a costat, buscar la millor opció, i trobar algun bon tir. Són situacions esporàdiques, que esperem que es vagin fent cada cop més freqüents.

Amb aquest partit acabem la primera fase de la competició. El grup que ens ha tocat ha estat divertit, i no hem patit massa, tret del partit amb Premià a casa, on només anàvem amb 7 jugadors nostres. Els resultats entre primera i segona volta han estat similars, excepte aquest partit amb Premià, i el de SAN a casa seva (on ells sí van jugar amb tot l’equip, a diferència de quan van venir a casa). Amb la resta de rivals, la cosa ha anat més o menys igual entre primera i segona volta.

Quedar en quarta posició de grup ha estat un resultat esperat. De cara a la segona fase, esperàvem que això ens posicionés en un grup amb rivals que ens permetessin aprofitar una mica més els partits per créixer, però de moment apareixem en el llistat d’equips en el nivell B1, on estat tots els rivals més potents que ens han guanyat, i equips que venen de nivell A, com el Mini A del Minguella, o el Mini A de Sant Josep (per esmentar alguns que coneixem). Intentarem gestionar-ho, per buscar el millor emplaçament possible (nivell B2?), però si no podem canviar-ho, haurem d’assumir que ens enfrontarem amb equips majoritàriament de segon any i de més nivell.

El partit d’avui era amb el rival més fluix del grup, però com ja hem anat veient al llarg d’aquesta primera fase, el fet que en els equips rivals hi hagi jugadors de 2n any ens obliga a lluitar al màxim fins al final. Apart del físic, i independentment del talent, els jugadors un any més grans ja tenen un punt més d’astúcia i d’intensitat. Tot i així, hi ha hagut moments en el partit que hem mostrat com ens agrada jugar, i això ens ha ajudat a competir i a guanyar el partit.

Tenim ja un grupet de jugadors que quan els fem jugar junts entenen bé que el joc col·lectiu, es miren, es busquen, mouen bé la pilota i troben situacions de llançament millors que no pas les que aconseguim quan és un sol jugador qui pretén resoldre a pesar d’estar ben defensat. Hem d’aconseguir sumar més jugadors amb aquesta capacitat, per tal que puguem fer les rotacions de manera que amb qualsevol equip en pista aconseguim jugar com ens agrada.

Els rivals que ens hem trobat en aquesta fase ens han ajudat a veure què necessitem millorar. Per exemple, avui sovint ens hem complicat la vida nosaltres mateixos amb la pilota a les mans, perquè ens costa llegir la situació i prendre la millor decisió. Moltes vegades anem cap a bàsquet sense opcions de poder llançar ni passar. Seguim passant pilotes a la defensa (ai, la concentració!). I avui especialment, hem regalat molts rebots ofensius, perdent la pilota o llançant esverats i de qualsevol manera. Són cosetes que hem anat treballant al llarg del partit, i en algun cas ho hem pogut corregir, i fins i tot han acabat sortint coses xules.

Avui hem tornat a tenir en Toni, el psicòleg, a la banqueta, i és d’agrair. Com potser ja sabeu, ara ja no el podem tenir els dijous, per motius de feina, però almenys pot seguir venint els dissabtes. Per això hem aprofitat el final de partit per donar els primers resultats dels “Jugadors del mes” (els millors seguint les conductes marcades com a hàbits en entrenaments i partits), que aquest mes de novembre han estat en Nil i en Dani (empatats en primer lloc), l’Oriol a continuació, i l’Arnau Aiguaviva en tercer lloc. És una cosa que seguirem fent perquè de mica en mica ens permet millorar la disposició i la concentració en els entrenaments, que és un aspecte clau per seguir progressant.

Aquest ha estat potser el partit més estrany del que portem de lliga, ja que es donava la circumstància que davant del millor equip ens presentàvem sense 5 jugadors (2 malalts i 3 “deixats” al Mini A, també afectat per les baixes). Una cosa que cal destacar positivament és la comprensió de jugadors, i també mares i pares, davant d’aquesta circumstància. Va ser una oportunitat per treballar valors com el de la solidaritat i el de saber acceptar i adaptar-nos a les adversitats.

Pel que fa al partit pròpiament, com sempre fem, vam voler aprofitar les virtuts del rival per treballar objectius concrets. En aquest cas, vam voler aprofitar el joc col·lectiu que fa el Premià, i més en aquest partit, quan davant la nostra inferioritat ells van preferir moure molt la pilota abans de llançar (cosa d’agrair), per seguir treballant el posicionament defensiu, saber moure’ns quan es movia la pilota, i protegir el bàsquet. Encara que això ho poguéssim fer parcialment bé, els va ser molt fàcil atacar-nos i anotar. En atac, no vam poder fer gaire cosa, exceptuant els dos últims períodes, quan teníem cinc jugadors mini a la pista. La diferència de nivell i d’edat era molt evident. Però està bé tenir aquests models, perquè ens ensenyen allà on volem portar l’equip a llarg termini, quan l’any que ve siguem nosaltres els grans de la categoria.

Finalment, agrair en Marc Duatis i l’Iu Redó, del pre-mini A, per ajudar-nos a completar l’equip.

Tot i que ja esperàvem que el partit d’avui contra SAN fos diferent al d’anada (pel fet que avui ells sí comptaven amb tots els jugadors, especialment els més alts –tots heu vist l’esmaixada fantàstica amb què ens ha obsequiat un dels seus jugadors-), no hem pogut escapar-nos de sentir-nos frustrats per com ens sortien les coses, i això ens ha penalitzat al llarg del partit.

Com sempre, hem intentat aprofitar el partit, a partir del que ens ofereix el rival. El SAN té alguns mecanismes molt ben treballats, per poder rebre la pilota en condicions favorables. Ho hem anat veient al llarg del partit i hem anat millorant en el posicionament defensiu, sobretot en la jugada que fan per rebre en camp ofensiu traient de fons. També surten molt bé al contraatac, aprofitant la seva alçada en el rebot. Això ens ha obligat a estar pendents del balanç defensiu. Són coses que està bé que surtin en els partits, perquè ens fan treballar aspectes que en els entrenaments encara no fem. Però com deia, la frustració i el desànim no han ajudat a treure profit d’aquestes coses, tal com voldríem.

En atac seguim tenint molts problemes per rebre. Som poc astuts, i anem lents a treure, cosa que permet que la defensi es posicioni. I en el joc col·lectiu, la defensa que ens ha fet SAN està molt més estructurada que la que ens vam trobar la setmana passada, per exemple. Ens costa jugar si la defensa no comet errors bàsics. Ens costa desmarcar-nos (no ens mirem ni anticipem prou bé), ens costa passar-nos la pilota, i al final acabem jugant tots molt a prop, complicant-nos la vida, o jugant un contra molts, cosa que no té massa possibilitats d’èxit (tot i que avui hem tingut l’ajut de l’àrbitre, que ens ha xiulat moltes faltes a favor).

Avui hem de felicitar el SAN perquè el que s’ha vist a la pista ha estat totalment merescut. A la xerrada final hem valorat les coses bones que ens ha fet el rival, i hem reflexionat sobre com s’aconsegueixen fer aquestes coses. Els nois estan en una edat que encara no diferencien molt bé el talent de l’esforç (això ho comencen a fer als 12 anys). Però hi anem insistint, per intentar-ho accelerar. I és que necessitem generar consciència sobre la necessitat d’esforçar-se més en els entrenaments, perquè és l’únic camí que ens pot ajudar a ser millors.

Avui, com l’altra vegada que vam jugar contra aquest equip, hem gaudit molt, perquè són partits competits, amb anotació, i molta lluita per contrarestar la seva alçada. A diferència de l’altra vegada, però, hi ha hagut més jugadors que han participat activament i han aportat coses positives en atac, i això ens agrada molt! Volem ser un equip que jugui en equip, que es passi la pilota, i que gràcies a això, tothom trobi la seva manera de participar i de sumar. De mica en mica anem millorant en aquest aspecte; els nois estan conscienciats d’això, i saben quines coses han de millorar individualment i col·lectiva, per mirar d’aconseguir-ho.

Per altra banda, avui la defensa ha estat força bé, amb menys errors de posicionament que altres vegades. I res a dir amb el tema rebot avui; hem lluitat al màxim contra un equip molt més alt, i això és el que compta. Sí que encara regalem pilotes al rival; a mesura que anem madurant serem menys ingenus i sabrem protegir millor la pilota. I hem de seguir treballant el mirar abans de rebre, i mirar abans d’actuar. De totes formes, avui hem vist bons exemples de com fer bé això, i cal que els jugadors sàpiguen apreciar aquests detalls igual que aprecien el fet de fer punts.

Tenim alguns jugadors molt pendent de fer punts i això els traeix, perquè estan ansiosos per anotar i això fa que prenguin males decisions o que executin malament, esverats o encegats (sense poder veure altres opcions). Hem d’anar treballant això també, i avui n’hem parlat a la banqueta. És un tema de motivació i de concentració (em centro en la recompensa –fer punts- o em centro en com fer-ho). Bona part de la feina que fem des de la banqueta (també en entrenaments) és ajudar a què els jugadors se centrin en com fer els coses, com provocar allò que desitgem gràcies a fer-ho bé, gràcies a centrar-se en com fer-ho. És la nostra batalla de cada dia, i així seguirem.

Sabíem que el rival era un dels equips que millor juga en el nostre grup, i avui hem vist perquè. Ens ha servit per adonar-nos i parlar de la importància de la concentració, de l’anticipació (molt important, mirar abans d’actuar), i de l’activitat constant (no estar mai aturats).

En els últims entrenaments hi estem incidint bastant. Hi ha coses que en entrenaments ens comencen a sortir bé, però només amb joc reduït (3x2). A l’hora de jugar 5x5, les coses es compliquen, els espais es redueixen (ens perjudiquem nosaltres mateixos), i perdem la mobilitat. I si estem quiets, ens costa passar la pilota, i la defensa se n’aprofita. Ara bé, avui hi ha hagut unes quantes jugades molt meritòries, amb bona circulació, que hem aprofitat per identificar clarament com volem jugar. Els nois cada cop ho tenen més clar; una altra cosa és que puguin. Encara tenim molts problemes per passar-nos bé la pilota, i moltes vegades la donem a la defensa. Clarament, hem de mirar abans de rebre (per anticipar) i hem de mirar abans de passar (per executar bé la passada). Feina a fer, i apuntada.

L’altre tema és el de la defensa. Pequem d’ingenus i de voler robar la pilota, i ho paguem perdent la posició (o fent moltes faltes). Aquí també hem d’aprendre a anticipar, i no actuar com si fóssim interruptors (on/off). En defensa no podem deixar de moure’ns; ens hem de recol·locar constantment, per estar en el lloc adequat, i en les condicions adequades. Més feina a fer.

Amb aquest partit acabem la primera volta. Estem contents perquè el grup ens permet competir, ens permet passar-nos-ho bé, i ens permet aprendre. És un grup amb uns rivals útils per progressar, i això ho hem de seguir aprofitant, independentment dels resultats. Millor no fer-nos cap expectativa de resultat (amb cap equip), i seguir centrats en com jugar cada vegada, buscant fer el millor del que som capaços. Avui la banqueta ha estat molt bé en aquest sentit, i hem vist com alguns jugadors ajudaven i animaven als que mostraven certa frustració, posant en valor la importància de seguir-ho intentant i d’aprendre de les dificultats. Cal valorar la feina que fa en Toni, el nostre psicòleg, en aquest sentit.

Volíem aprofitar aquest partit, amb el rival a priori més assequible del grup, per seguir treballant el joc col·lectiu en atac i el posicionament en defensa. En línies generals estem satisfets, perquè en ocasions hem mogut bé la pilota, hem pogut trobar connexions entre nosaltres, tant en transició com en atac posicional (comencem a treballar el passar-tallar reemplaçar). Fruit d’això, tots els jugadors han pogut llançar a cistella, i 11 d’ells han anotat! Això està molt bé, i és un senyal que ens diu que anem pel bon camí. En canvi, quan l’atac es focalitza en un o pocs jugadors, és quan juguem pitjor (en el període que hem perdut més clarament només ha anotat un sol jugador). De totes formes, hem de millorar la forma com ens passem la pilota, ja que sovint ens costa trobar companys a qui passar; encara ens costa treballar sense pilota i anticipar-nos per desmarcar-nos bé. De mica en mica...

En defensa ha anat un pèl millor que l’anterior partit, però encara hem de fer veure als jugadors la necessitat d’estar treballant tota l’estona, i no quan només tenen possibilitats de robar la pilota. Això requereix concentració i activitat constant: “miro la pilota i veig el meu jugador, em col·loco protegint el bàsquet, l’apreto si té pilota, defenso la línia de passada si està a prop, el floto i miro la pilota per ajudar els companys si el meu jugador està lluny”, etc. Són coses que potser pensàvem fer-les més endavant, però les hem començat a treballar ja perquè veiem que les necessitem per poder competir millor en aquest grup.

Tenim dues setmanes per endavant abans del proper partit, ja l’últim de la primera volta d’aquesta fase. Ara que ja anem identificant l’estructura de joc que volem, hem de seguir treballant de valent també en els aspectes tècnics, perquè els jugadors tinguin més opcions de poder executar correctament les coses que intenten. En aquest sentit, els estem demanat una millor concentració en entrenaments, que estiguin més atents al que fan, a com ho fan, i amb intenció de buscar fer-ho bé. En aquest punt tenim molt per millorar, i de moment, és clarament el punt que més ens condiciona la nostra evolució.

Ha estat un partit útil per corroborar quines coses hem de canviar. En atac, en aquesta nova categoria, davant d’equips que es posicionen bé en defensa, cal que tots els jugadors treballin (no només qui porta la pilota), cal que es mirin entre ells, es col·loquin, es desmarquin... per poder ser capaços de fer circular la pilota (i guanyar opcions de poder llançar en condicions).

En defensa, el problema té la mateixa arrel: tots els jugadors (i no només el qui pressiona la pilota) cal que es posicionin bé respecte del seu jugador, la pilota i la cistella (tot just ho hem començat a treballar...). Avui hem concedit un munt de punts per estar mal col·locats (és quan ens guanyen l’esquena), o per voler robar la pilota sense treballar bé els desplaçaments defensius (és quan se’ns escapen fàcilment els jugadors).

Ens queda molta feina per endavant. De totes formes, ja sabíem que havíem de passar primer per un període de desconstrucció de mecanismes que ja no són útils en aquesta categoria. La idea és que al final d’aquesta primera fase de competició haguem pogut fer aquest procés, i que en la segona fase tinguem els conceptes mínimament clars per poder aprofitar la segona part de la temporada per consolidar-los.

Apart, avui els jugadors han après que les matemàtiques (o fer “quinielas”, que dic jo) no ens ajuda gens: “Si Premià va guanyar al Sant Andreu Natzaret de 3 i nosaltres de 32, vol dir que avui guanyarem de 29”. Són coses que els jugadors diuen i pensen, però que ens penalitzen molt. Millor no tenir cap expectativa sobre resultat, i centrar-nos en què podem fer per jugar el millor possible. El desànim en partits ens va tan malament com la distracció en entrenaments. Dos aspectes a tractar, per poder progressar com a equip.

Partit om hem notat molt que no hem entrenat durant tota la setmana. Els nois estaven cansats i espessos. I això no ens ha deixat aprofitar el partit com ens hagués agradat. Ens ha costat molt saber veure què feien bé els rivals i com defensar-ho (sortida de pilota), i ens ha costat molt complir amb les normes de joc que volem instaurar: mirar-nos, mirar abans de botar, moure la pilota, treballar sense la pilota, distribuir-nos bé per la pista...

En defensa, també hem de millorar un munt. Juguem com pre-minis, sense posicionar-nos encara bé respecte a la pilota, la cistella i el jugador atacant. Tenim feina a fer.

Coses bones: els nois han experimentat que el que ens fa estar satisfets no és només la victòria, sinó com juguem. També hem millorat coses a la banqueta, que ens havíem proposat avui (no fer servir excuses, no preguntar sobre els minuts de joc, saber tolerar els errors o les adversitats). I sobretot, avui ha estat molt evident què ens passa quan juguem sense mirar-nos i amb excés de bot, i què passa quan som capaços de veure’ns i passar-nos la pilota. I això ens ha de servir per aprofitar els entrenaments i seguir treballant en aquesta línia.

Molt contents del treball que hem fet, especialment en transició ofensiva, gràcies a organitzar-nos bé i respectar espais i funcions. En camp d'atac ens costa encara jugar sense pilota i això complica el joc dinàmic i amb passades que volem fer, però s'han vist coses interessants, i els nois comencen a apreciar els beneficis de jugar així. En defensa, davant d'un equip mooooolt més gran que nosaltres, volíem sobretot mantenir la posició entre els atacants i la cistella. Ho hem aconseguit parcialment, però hem de millorar en concentració i posicionament també respecte de la pilota.

Alguns nois estaven molt decebuts pel fet de perdre. Hem aprofitat per reflexionar sobre la importància de tractar igual la victòria que la derrota, i la millor forma de fer-ho és quedant-nos amb com hem jugat. Aquesta és la informació útil de veritat, i la que ens ajudarà a créixer com a equip.