Cròniques Junior B masculí

Últim partit de la temporada i últim partit del cicle de dos anys de júnior que hem passat junts.

Per primera vegada en tot el curs amb els 13 jugadors disponibles per jugar.

Un partit on sortim molt endollats (a diferència dels dos anteriors) i agafem els primers avantatges en el marcador però que, poc a poc, anem perdent fins arribar al descans 8 punts per sobre en el marcador.

A la represa tornem a sortir forts i seguim dominant el joc (i el marcador) fins a entrar a l’últim període. Llavors, una zona molt tancada i una sèrie de males decisions ens fa posar-nos empat en el marcador amb 2 minuts pràcticament sencers per jugar encara.

En els aquests dos darrers minuts fem fins a 3 errors impropis de nosaltres i del moment del partit en què ens trobàvem que, juntament amb el total desencert que portàvem des de la línia de tirs lliures, ens impedeix sumar l’última victòria de l’any.

És una llàstima acabar el cicle perdent però ho és encara més de la forma com ho vam fer. Com a jugadors de bàsquet no podem acabar el partit i començar a insultar, empentar i demés barbaritats impròpies nostres.

De totes formes, em quedo amb tots els moments bons que hem viscut junts (que no són pas pocs) d’aquest grup de 15 porcs que ningú volia agafar ara fa 2 anys i què s’han acabat convertint en un grup humà que em costarà oblidar. Al mateix temps, però, em dol haver acabat així en el nostre últim partit.

1 2 3 cop de puny!

Duríssima derrota a casa contra un rival inferior a l’últim segon de la pròrroga. Aquesta vegada sense Pau Redon, Jordi Camps i Marçal Roqueta.

Un partit on sortim a passejar-nos (literalment) i on encaixem 24 punts en el primer període ens fa anar a remolc en el marcador des del principi fins el final. Un segon període una mica més decent però sense fer, ni molt menys, el nostre joc ens porta al descans 11 punts per sota.

A la represa sortim mentalitzats i més forts fins que va arribar un autèntic «show» per part de l’àrbitre què va arribar a xiular fins a 4 tècniques (pràcticament seguides) en aquests 10 minuts de partit. Tot aquest espectacle, per sort, ens fa entrar en partit i aconseguim remuntar un -17 i entrar en l’últim minut amb el marcador empatat i tot per guanyar; no som capaços d’anotar la cistella per guanyar i el partit a la pròrroga.

Durant la pròrroga una sèrie de cistelles fàcils fallades ens impedeixen sentenciar el partit quan tocava i ens tornem a trobar a falta de 10 segons empatats a 75 i amb pilota per nosaltres. De nou, errem aquest últim atac amb tanta mala sort que la pilota queda morta a mig del camp afavorint una entrada 1c0 de l’equip rival.

Vam cometre el mateix error que feien els equips de dalt quan jugaven contra nosaltres, ens subestimaven i després sortien escaldats; aquesta vegada vam ser nosaltres que no vam estar preparats per jugar contra un rival de la part baixa de la lliga i ho vam pagar així.

Per acabar, donar les gràcies a en Guillem Castellà, jugador del cadet A, què ens va ajudar els minuts que va estar a pista anotant, fins i tot, un punt de tir lliure.

Nova victòria al camp del cuer de la lliga amb les baixes d’en Claudi, en Jordi i en Marçal.

Sortim freds i amb poca intensitat (a passejar-nos) fet que ens fa errar la gran majoria de situacions en atac que creàvem i permet al rival anar entrant en el partit; un segon període on donem senyals de vida i pugem (poc però el pugem) el llistó en defensa i en intensitat ens permet anar-nos al descans 11 punts per sobre però amb la sensació que havíem deixat escapar masses cistelles fàcils.

A la represa (i com passa últimament) sortim molt més forts i endollats i comencem a agafar els primers avantatges significatius en el marcador. L’entrada d’en Víctor (lesionat tota la setmana) i d’en Pau Bazoco ens va donar ritme i més situacions fàcils de joc. Un últim quart on no afluixem i seguim treballant i corrents en atac ens fa agafar la màxima diferència final i posar-nos, per primera vegada en tota la temporada, amb un balanç positiu de victòries i derrotes.

Hem de millorar el percentatge de tirs lliures i entrar abans en el partit (no esperar-nos al tercer període per començar a treballar) si volem evitar sorpreses en aquest tram final de la lliga.

Còmoda victòria contra un rival de la part baixa de la taula. Aquesta vegada sense en Jordi Camps.

Un partit on mostra, de forma més clara que mai, les nostres dues cares; en una primera meitat on no som gens físics en defensa i no correm en atac ens anem al descans només 8 punts per sobre en el marcador.

A la represa sortim amb moltes més ganes i més concentrats i aconseguim que en cap dels dos últims períodes ens anotin més de 10 punts (7 en el tercer i 4 en el quart). En aquest moment del partit endurim la nostra defensa, fem un treball més fort amb el rebot i ens permet dur a terme molts contraatacs amb superioritat que acabem transformant. Al final victòria fàcil tot i el mal inici de partit.

Important victòria en el que ha estat l’últim derbi d’aquesta temporada.

Un partit on sortim molt endollats i motivats (aconseguint un parcial de sortida de 11-0) i on, com és habitual en nosaltres, ens anem relaxant fins acabar el primer període. Al segon quart, una zona molt tancada del rival ens causa problemes i ens provoca un seguit de males decisions en atac que permet al rival enganxar-se fins als 8 punts al descans.

A la represa, un demolidor parcial per part d’en Marçal Roqueta (10 punts consecutius) ens torna a donar una àmplia diferència en el marcador que va arribar a ser de 30 punts.

Al final, on els últims minuts ens el vam perdre com a un pur tràmit, aconseguim la victòria per una diferència de 24 punts.

Derrota al camp del líder i se’ns talla la dinàmica positiva de 3 victòries consecutives contra equips de dalt.

Partit on juguem sent 9 jugadors amb les baixes d’en Marçal Roqueta, Pau Bazoco, Francesc Raga, Enric Guas i amb una mitja de dues hores de son post festa de la nit anterior.

Evidentment les condicions amb les quals vam afrontar el partit no eren, ni molts menys, les que s’esperen per jugar un partit de bàsquet; tot i això, aconseguim fer 35 minuts dignes i ens desinflem en els darrers instants i tornem a Badalona amb un resultat just però que no reflecteix l’esdevenir del partit.

Una autèntica llàstima perquè, tot i ser els líders, arribàvem amb la millor forma possible i amb opcions reals d’haver-los guanyat; però les preferències que tenim són les que són i no podem guanyar si hem dormit només dues hores.

Setmana de descans per carregar piles i afrontar aquest últim tram de temporada on no podem deixar-nos anar i seguir treballant fins el final.

ercera victòria consecutiva contra un altre rival del grup de dalt que ens permet seguir lluitant per sortir de la zona mitja de la taula i buscar aspirar a formar part del grup de dalt. Aquesta vegada sense Marçal Roqueta i Víctor Cervantes.

Un partit on sortim dominant en joc i creant bones opcions però que, a la vegada, no som capaços de convertir-les en cistelles. Al final del primer període 15 a 9. Un segon quart on seguim dominant ens permet arribar al descans estant +16 en el marcador (21 a 37).

A la represa, i sent conscients que difícilment el partit podria seguir així, perdem el període però aguantem el suficient com per entrar en els últims 10 minuts estant +13. Al final, la victòria es queda a casa, una victòria molt lluitada i treballada.

Destacar de forma positiva la constància i com vam dominar el joc en la primera part trenant bones transicions i buscant les millors opcions. 

De forma negativa, la deixadesa que tenim quan ens veiem a sobre en el marcador i el paupèrrim encert des de la línia de tirs lliures (9/26).

La pròxima setmana lluitarem per seguir pujant al camp del Granollers, actuals líders de la lliga.

Kebab.

Segona victòria consecutiva contra un dels rivals del grup de dalt que ens dona prestigi i esperances per continuar lluitant per escalar posicions en la classificació. Aquesta vegada sense en Marçal Roqueta per lesió.

Un partit on comencem extremadament adormits on anem tard a totes les accions defensives i que en atac estem molt espessos, aconseguim salvar la primera meitat amb un triple de l’Enric que ens posa per davant el marcador 23 a 22. Anàvem per davant, si, però jugant molt malament i no sent capaços d’aconseguir bones situacions ni en atac ni en defensa.

Un tercer quart més decent on sortim més endollats però amb molts alts i baixos d’intensitat i concentració, ens fa arribar a l’inici del quart període 39 a 40. Uns últims deu minuts de defensa agressiva (on deixem el rival amb només 9 punts) i en què anotem un alt percentatge de tirs lliures (anotem 9/10) ens permet endur-nos una victòria molt treballada contra un rival fort.

Destacar de forma negativa, un cop més, la fragilitat que mostrem quan els atacs no surten bé i decidim no defensar ni treballar el rebot.

De forma positiva, però, la reacció des de la banqueta dels germans Mainar i el bon encert en els minuts finals d’en Víctor i d’en Ferran.

Molt bona victòria a casa del quart classificat que ens fa tornar a agafar bones sensacions després de la ratxa negativa en la què estàvem endinsats. Aquesta vegada sense Pau Redón, Pau Bazoco i Francesc Raga però amb el retorn de Roger Masdevall i Jordi Camps.

Un inici brutal en quant a intensitat, velocitat i encert ens permet agafar les primeres diferències que ja vam aprofitar per aguantar la resta del partit. El primer període vam acabar 8 a 30. Un segon quart més igualat i amb molts jugadors nostres carregats de faltes ens fa arribar al descans amb un marcador favorable de +20.

Un inici desastrós del tercer període va fer que el Lliçà tornés a connectar en el partit fet que ens va fer iniciar el quart període amb, només, 10 punts per sobre. Uns últims 10 minuts on sembla que tornem a defensar i atacar amb criteri fan endur-nos la victòria en un partit on vam dominar i vam saber jugar amb el marcador després del primer parcial.

A destacar de forma positiva l’actitud en defensa de tots els jugadors que van venir i lamentar que si aquesta actitud l’haguéssim tingut contra el Círcol no se’ns hagués escapat, ni molt menys, la victòria. Cheddar.

Dura derrota contra un rival directe en la classificació que ens complica el bon inici que estàvem fent en aquesta segona volta.

Un partit on sortim prou bé, treballant amb ritme però concedint moltes oportunitats senzilles a l'equip visitant. Arribem al descans amb el marcador empatat però sense dominar ni tenir el control del partit.

A la represa, un tercer quart molt bo de l'Adrià Mainar i on aconseguim, de forma col·lectiva, trenar bons atacs traiem avantatge i ens posem per davant en el marcador. Ara bé, fent gala de la nostra irregularitat, comencem un últim període jugant fluix i concedint masses oportunitats a un Circol que, mica en mica, anava creixent i creixent fins que ens trobem en els darrers dos minuts de partit fins a 9 punts per sota.

En els darrers instants tornem a defensar, endurim el nostre joc i aconseguim endossar un parcial que ens permet arribar amb opcions de victòria amb 12 seg per jugar-se. En aquest últim tram disposem de fins a dos tirs per guanyar però no els aconseguim anotar.

Finalment derrota merescuda que ens ha de servir com a toc d'atenció d'aquí fins al final de la lliga. Podem competir contra tothom però no ens podem relaxar contra ningú.

Dura derrota al camp del líder en un partit on el marcador no reflecteix, ni molt menys, l’esdevenir del partit. Aquest cop amb les baixes de Roger Masdevall, Marc Mainar, Claudi Solé i Jordi Camps.

Comencem el partit dominant i jugant bones transicions que ens permeten obtenir els primers avantatges però, a la vegada, sent poc consistents en el rebot (Ipsi era molt superior en l’apartat físic) i acabem el primer període 4 punts per sota. Un segon quart on tornem a sortir més forts però per petits detalls (tal i com ens passava en els primers compassos) no aconseguim retallar la diferència i acabem anant al descans 4 punts per sota. Tot i anar pel darrere, vam dominar la primera part del partit.

Un tercer quart de clar color visitant on defensem com animals i treballem el rebot que dóna gust, ens permet donar-li la volta en el marcador i començar el darrer període estant per sobre en el marcador. Una vegada entrats en l’últim quart i amb el partit cada vegada més calent un parell d’errors ofensius nostres en les transicions permeten que l’Ipsi sumi i ens descol·loca per complert en l’últim tram del partit. Al final un excés de faltes i una manca de cames (érem 9 i vam competir fins els darrer sospir) va fer que l’Ipsi s’endugués la victòria per 13 punts els quals no mostren, de cap de les maneres, com es va desenvolupar el partit.

Aquesta setmana només destacarem de forma positiva l’actitud de tots els jugadors que van participar en el partit. Començant per en Pol Grané i la seva defensa i lluita en el rebot i acabant amb el bon paper a les dues bandes del camp de Pau Redón. Enhorabona Porcs!

Justa derrota contra un rival superior en molts aspectes del joc i que va saber jugar millor els minuts final del partit. Aquest cop sense Marc Mainar i Jordi Camps.

Un partit on els dos equips sortim molt endollats i els primers trams es tornen un intercanvi constant de cistelles marcades per una gran intensitat i duresa a nivell físic. Un segon quart on perdem el ritme del partit i ens centrem més en què ens diu el rival o si l'àrbitre xiula o deixa de xiular, encaixem un parcial de 2 a 11 culminat amb un triple de mig camp del Llefià sobre la botzina que ens deixa tocats de cara a encara la mitja part.

A la represa, amb les idees una mica més clares aconseguim tornar-nos a enganxar al partit gràcies, sobretot, a l’encert de Pau Redon i Enric Guas. Ara bé, fent gala de la nostra inconsistència, desconnectem a l’inici del quart període i en un parell d’accions fàcils pel Llefià aconsegueixen marxar en el marcador. Un final que lluitem fins l’últim segon però on no ens acompanya l’encert.

Destacar de forma positiva la sortida contra, per mi, el millor equip de la lliga en quant a joc col·lectiu.

De forma negativa, i tornant-se a repetir la història, la nostra falta de maduresa a l’hora de tenir la ment freda quan el rival ens pressiona i l’àrbitre deixa jugar. Si no madurem i ens centrem, d’una vegada per totes, en estar concentrats pel partit no millorarem mai. Em quedo amb la sensació que, a vegades, seguim sent la mateixa colla d’immadurs amb la que vaig començar ara fa un any i mig i que no som capaços d’estar centrats els 40 minuts de partit.

Destacar, també, la forta lesió d’en Roger Masdevall què es va trencar el canell i el tindrem, pel cap baix, 1 mes de baixa. Molts ànims Roger!

Primer partit de la segona volta i primera victòria amb el primer average guanyat (a casa vam perdre d’1 sol punt als últims segons). Aquesta vegada amb les baixes de Marc Mainar, Jordi Camps i Enric Guas.

Un partit on dominem el joc durant casi tots els 40 minuts però que per errades nostres (i totalment evitables) no acabem mai de marxar en el marcador. Una sortida forta de mà d’en Roger Masdevall ens permet agafar les primeres diferències en el marcador; acabem el període +2 (12 a 14). Un segon quart molt semblant a nivell de ritme ens permet arribar al descans 6 punts a dalt.

A la represa una sortida en zona del MIR (que ja no van treure fins a final de partit) ens va fer travar el nostre atac prenent males decisions i no sabent llegir del tot be les avantatges que teníem; al final d’aquest estàvem només 1 a dalt (47 a 48). Entrats a l’últim període som capaços d’encadenar una sèrie de bones i ràpides circulacions de pilota contra la seva defensa (i aconseguim, també, anotar tirs lliures) ens acaba donant la victòria i recuperar el bàsquet en contra.

Destacar de forma positiva que no vam perdre el rumb del partit en cap moment i en els moments en què estàvem més fora vam aconseguir refer-nos i tirar endavant. Bona actuació comuna envers un rival molt superior en defensa.

De forma negativa, i segon partit consecutiu que ens passa, és que vam tornar a fallar més de 20 tirs lliures amb un total de 16/38. No podem permetre’ns el luxe de fallar tant en situacions tan senzilles. Aquesta vegada hem sortit bé això passa poques vegades. Seguim treballant per aquesta segona volta que, de ben segur, anirà millor que la primera!

Últim partit de la primera volta en un camp molt complicat i on afrontàvem el partit amb les baixes de Marc Mainar i Pau Bazoco. Un partit que perdem de 9 però la diferència final no reflecteix la diferència real entre els dos equips.

Comencem el partit amb un primer quart de molta anotació i patint, pràcticament des del primer moment, en aspectes com el rebot o la defensa de les seves situacions de pilota interior (físicament eren superior a nosaltres). Tot i així acabem el període estan -3 tot rebent un triple a l’últim segon per desconnectar quan no tocava. Un segon quart molt semblant al primer ens fa arribar al descans 8 punts per sota.

Ja a la represa amb un tercer període dominat per nosaltres jugant bé, amb ritme i trenant bones accions, ens apropa una mica més a la victòria i acabem el període 4 punts per sota.

Però ja als últims minuts la superioritat física de la Garriga i el cansament en els nostres jugadors més destacats ens fan perdre un partit el qual vam lluitar i no ens vam endur per petits detalls.

Com a punt positiu hem de destacar la feina de Víctor Cervantes, l’únic base del que disposàvem i van saber aguantar ell el partit en molts trams.

Com a punt negatiu, i aquesta vegada hem de fer un incís especial a la faceta dels tirs lliures, no podem oblidar el terrible 21/47 en tirs lliures total. Ja sabem que el bàsquet és un esport on els detalls més petits et poden marcar la diferència a l’esdevenir del partit i el que no podem permetre mai en cap de les situacions es deixar escapar tants i tants punts des de la línia de personal.

Tot i això, no és moment de lamentar-nos si no de seguir tirant endavant i continuar amb la bona dinàmica de les últimes setmanes. Hem de seguir treballant i treballant.

Quarta victòria consecutiva molt més treballada que com reflecteix el marcador final. Aquesta vegada sense Víctor Cervantes (sancionat) i amb el retorn després gairebé 3 mesos de Jordi Camps.

Una sortida horrible i lamentable on no som capaços de defensar bé cap acció rival i atacar amb alguna mena de criteri, dóna a l’equip rival les primeres diferències acabant el primer període per davant (10-15). Un segon període més digne i amb més consistència en els dos costats de la pista ens permet anar al descans per davant 34 a 27.

A la represa, aconseguim que els visitants no anotin cap cistella en els primers 6 minuts del període on aprofitem per trenar ràpids contraatacs i bones transicions. Acabem el període 54 a 34. Un últim quart on el partit ja estava decidit i on tornem a concedir opcions fàcils a un rival inferior a nosaltres acaba fent que el resultat final sigui només de +22 quan podria haver estat molt més elevat.

Destacar de forma positiva el retorn a les pistes de Jordi Camps i els minuts en què érem capaços de jugar ordenats a partir de les nostres transicions.

De forma negativa, la nostra sortida a l’inici del partit. Així no anem enlloc.

Ha tornat a passar: hem tornat a guanyar i ja en van 3 de seguides. Aquesta vegada amb 8 jugadors i les baixes de Marc i Adrià Mainar, Francesc Raga, Jordi Camps i Ferran Vinyes.

Un partit on sortim molt endollats i agafem ràpidament les primeres diferències en el marcador acabant el primer període 11 a 17. Un segon quart on deixem de treballar i comencem a concedir facilitats al rival. Ens remunten (fins i tot ens superen en el marcador) però que aconseguim salvar i anar-nos al descans dos punts per sobre: 26 a 28.

A la represa, la dinàmica segueix sent la mateixa que la que havíem acabat el segon període i no és fins el minut 6 del període que comencem a fer bé les coses i endosem un parcial de 0-10 que ens porta a començar el darrer quart estant +7. 

Per acabar, un últim període on les cames ja no ens arriben i el partit sembla que se’ns posa en contra. L’aconseguim salvar gràcies a la feina del rebot ofensiu i la bona defensa en l’últim minut de partit.

A destacar la força i coratge que vam tenir que, tot i ser 8 jugadors, vam lluitar fins el final i vam ser capaços de defensar molt dignament les últimes possessions del rival (ja hem après alguna cosa des del dia de l’ABB).

Com a nota negativa la manca de punteria en els tirs lliures que ja ens ha costat més d’un partit i ens hagués fet pogut perdre aquest últim.

Ferran Vinyes la victòria va per tu!

Increïble però cert, per primer cop aquest any aconseguim sumar la segona victòria consecutiva. Una jornada més amb la baixa per lesió d'en Jordi Camps.

Els primer compassos del partit van ser freds (una altra vegada) i és gràcies a les errades del rival que érem capaços de trenar accions senzilles i anotar amb relativa facilitat. Aquesta tònica es va mantenir tota la primera part i ens anàvem al descans amb un marcador de +30 (47-17).

A la represa un tercer període pletòric de l'Enric on anota 4/4 triples de forma consecutiva (va acabar amb 5/5) ens permet anotar fins a 31 punts en un sol quart. Però com és habitual, ens relaxem en l'últim tram del partit i perdem el parcial del període (10-18) acabant amb el marcador final de +41.

Com a punt positiu hem de destacar els bons moments en atac contra la seva defensa zonal i com, quan volem, arribem a fer bones circulacions de pilota buscant a l'home més sol.

Com a punt negatiu, la falta de sang i de concentració en l'últim quart (on el partit ja estava més que resolt) i l'enorme quantitat de cistelles fàcils que vam perdonar en un rang de 2 metres del cèrcol. Si tirem sense tensió i sense ganes es fa molt difícil sumar.

Si, ho esteu veient bé, victòria i, a més, dosi de moral que ens dóna vida de cara a afrontar aquest últim tram de lliga abans de les vacances de Nadal. Un cop més sense en Jordi Camps encara lesionat.

Un partit on ens costa arrencar i que, durant el primers compassos, ens mengem una defensa zonal què ens impedeix fer el nostre joc. Un segon període on sortim més concentrats i amb les idees més clares (on anotem 35 punts!!) ens permet agafar les primeres avantatges significatives abans del descans.

A la represa, I seguint el guió del segon període, som capaços de trenar una sèrie d'atacs ràpids (molts acabaven en superioritat numèrica nostra) i mostrar una defensa prou digne. Al final aconseguim arribar als 100 punts i tots contents cap a casa.

Destacar de forma positiva la reacció al segon període, la defensa que vam fer (en certs moments de partit) i el canvi de mentalitat que vam tenir per endur-nos el partit.

De forma negativa, la sortida en els primers minuts de partit, on semblava que menyspreàvem al rival. Hem de saber que no som millors que ningú i que tothom ens pot guanyar. Cal continuar treballar i seguir millorant.

anquem el tercer derbi d'aquesta primera volta amb derrota, com no, a l'últim tram del partit. Després de moltes jornades tornem a tenir 12 jugadors a la banqueta (només comptaven amb l'absència de Jordi Camps).

Segurament aquest ha estat el pitjor partit que hem jugat enguany. Perdent al final, contra un rival inferior a nosaltres i no jugant, en quasi cap moment dels 40 minuts, com sabem.

Setmanes abans sempre intentava incloure aspectes positius del partit però aquesta setmana no se m'acut cap. No només la part que toca als jugadors si no també, i sent quasi la més rellevant, per la mala gestió que vaig fer durant tot el partit.

No ens queda cap altra que lluitar per sortir del pou i tirar endavant l'any perquè, n'estic completament segur, que som capaços de jugar millor, fer-ho millor i acabar l'any molt millor.
Ànims nois i a seguir.

Justa derrota contra un equip superior que va trencar el partit en l’últim quart; aquesta vegada sense Jordi Camps i Pau Bazoco.

Un inici fort dels nostres, i estant molt concentrats en la feina que havíem de fer, ens permet agafar les primeres diferències en el marcador i fer-nos creure que estàvem a la mateixa alçada que el Granollers (els quals només han perdut un partit en tot l’any) però com és ja habitual en nosaltres, desconnexió dels últims 2 minuts de la primera part i ens remunten els 8 d’avantatge que teníem. Al descans 23 a 25.

A la represa, com també és un clàssic nostre, sortim freds i adormits i permetem que s’escapin fins a 10 punts en el marcador. Arribem a l’últim període amb un marcador en contra però sempre tenint presents que si fem les coses com toquen ens podíem endur el partit; ara bé, nova apagada general de ploms i permetem al Granollers enfilar-se fins als 20 de diferència en un tancar i obrir d’ulls. En el darrer període encaixem 24 punts quan en la primera part en rebem 25!. Al final 17 punts de diferència en el marcador els quals no mostren, en la tònica general, l’esdevenir del partit.

Igual que contra el Lliçà hem de ser capaços de treure una lectura positiva del partit (sobretot dels primers 25 minuts) i veure que quan volem i treballem podem arribar a estar a l’alçada dels equips de dalt. Tot i que hem millorat en mes i mig de competició encara ens falta molt per fer i el potencial que tenim és gran; hem de confiar que si seguim treballant i treballant les victòries arribaran.

De forma negativa destacar una mica el de sempre, no podem permetre’ns encaixar 24 punts en un sol període ni deixar que un sol jugador ens anoti 28 (6 triples) i, sobretot, no podem deixar que ni els parcials que rebem, ni el que ens diguin els altres jugadors, pares i demés ens condicionin el joc ni la forma d’actuar.

Segona victòria de la temporada i aquesta de molt prestigi al camp del segon classificat deixant-lo només amb 52 punts. Aquest cop amb 4 baixes: Roger Masdevall, Jordi Camps, Marçal Roqueta i Adrià Mainar.

Un inici de partit molt fred i tímid contra un equip que surt amb tot i que, a priori, era molt superior a nosaltres; per sort, un parell d’accions ben trenades en atac ens donen moral per treballar en defensa i acabem el primer període 5 punts per sota però havent encaixat fins a 21 punts. Un segon quart molt més igualat i on el dominem pràcticament sencer (arranquem amb parcial de sortida de 0-7) però tota la feina se’ns en va en un mal minut on rebem 6 punts consecutius en un obrir i tancar d’ulls. Al descans 4 punts per sota (32-28).

Un tercer període de màxima igualtat i on endurim moltíssim la nostra defensa (per primer cop en l’any som capaços de fer faltes quan és necessari) i acabat amb triple estratosfèric d’en Victor Cervantes sobre botzina (culminant un parcial de 0 a 7) ens dóna l’energia necessària per encara l’últim quart amb més força que mai. Un darrer quart de clar color visitant (parcial de 8 a 19) on, exceptuant un parell de minuts bojos, som capaços de desplegar un gran joc col·lectiu i individual ens permet endur-nos el partit el qual va estar culminat amb un increïble tap a l’últim segon del partit d’en Ferran Vinyes.

Destacar de forma positiva la lluita de TOTS els jugadors que van anar a Torelló tant els que estaven a pista jugant com els 4 que quedaven a la banqueta. Aquesta és l’actitud que hem de tenir si volem aconseguir els objectius que ens hem proposat aquest any; magnífica actitud de l’equip. Enhorabona nois!

De forma negativa, si alguna cosa hem de destacar, és que ens va costar dos períodes endurir la nostra defensa.

Dura derrota contra un rival del nostre nivell què se’ns va tornar a escapar en els darrers minuts de partit. Aquesta vegada afrontàvem el partit amb 5 baixes: Pau Redon, Roger Masdevall, Marçal Roqueta, Adrià Mainar i Jordi Camps. Vam disputar el partit amb 8 jugadors.

Igual que en el jornada anterior aconseguim tornar a sortir concentrats i desplegant el nostre millor bàsquet tant en atac (sobretot gràcies a un inspiradíssim Ferran Vinyes) com en defensa en els dos quarts inicials i això ens permetia agafar les primeres diferències i marxar al descans 14 punts per sobre (29-43).

Amb l’inici de la represa va començar la nostre decadència encaixant fins a 30 punts en només un quart (en els dos primers havien anotat 29!!) i veient-nos amb tot un període per jugar amb el marcador empatat a 59. Un últim període d’alternances en el marcador on se’ns acaba la bateria i la sang no ens acaba d’arribar al cervell (estàvem totalment mentalment destrossats) permet a Les Corts endur-se el partit amb una diferència de 7 punts què no és representativa de l’esdevenir del partit.

Destacar de forma positiva la nostra sortida durant l’inici del partit i com, quan volem, som capaços de desplegar un molt bon joc en atac com en defensa.

De forma negativa, però, una mica el de cada jornada: la falta de nervi i concentració en els minuts importants, el no aconseguir trenar bons atacs quan les coses no funcionen en defensa i, aquí també en tinc jo la culpa, el fet de no saber mantenir els meus jugadors tensos i endollats dins el partit quan més ho necessitàvem.

Dura derrota a casa contra un dels equips què estaran, de ben segur, a la part alta de la classificació i què la diferència en el marcador no és justa pel partit que vam fer. Aquest cop sense Marçal Roqueta i Pau Redon.

Per primer cop en el que portem de curs som capaços de sortir forts, concentrats i amb les idees clares desplegant el nostre millor bàsquet (fins i tot atacant una zona què no hem practicat mai) i arribàvem a finals del primer període 5 punts per sobre. Era evident que un ritme tan alt i de tanta qualitat no el podríem aguantar i ja al segon quart ens estem els 6 primers minuts sense anotar una cistella (no perquè no generem si no perquè erem incapaços de ficar una) i arribem al descans empatats a 23.

Ja a la represa, el guió es repeteix i sortim com mai endossant un parcial d’inici de 6 a 0 i anotant casi 20 punts en un període. Aleshores arribem al principi del darrer quart amb el marcador a favor (+4) i a partir d’aquí desconnexió absoluta; encaixem en tant sols 4 minuts un parcial de 0 – 14 (incloent 4 triples consecutius) que ens fa perdre el rumb per complert i tirar per la borda tota la feina què tant bé havíem fet durant els 33 minuts previs.

El festival ofensiu del Lliçà (de només 3 minuts però suficient per guanyar a qualsevol) i lligat amb una catastròfica sèrie de males decisions en atac ens situen 12 punts per sota amb el tram final del partit per jugar. Finalment, aconseguim trenar un parell d’atacs amb criteri i tornem a donar esperances de vida i bon joc però que, contra un equip d’aquesta talla, són totalment insuficients. No obstant això vam poder maquillar el resultat i acabar el partit, només, 7 punts per sota.

Després d’aquest partit ens hem de quedar amb la gran feina que vam aconseguir fer durant 33 minuts de partit. Hem de ser capaços de, tot i haver perdut, treure notes positives del partit.

De forma negativa, però, hem de destacar l’actitud que vam mostrar en els millors minuts del Lliçà. Ens poden anotar i passar-nos la mà per la cara (com va passar) però no podem perdre el nostre rumb ni la nostra ètica de treball i intentar sempre sempre sempre jugar sota les nostres normes i amb el nostre estil propi.

Primera victòria de la temporada en el segon derbi del curs. Aquesta vegada afrontavem el partit amb les baixes de Marçal (sancionat) i Claudi (malalt).

Com a cada jornada aquest va ser un partit on va manar de menys a més i, novament, ens vam haver d’enfrontar a un marcador en contra gran part del partit. Després d’una primera part marcada per els errors de sempre (a vegades hi ha cops on sembla que no aprenem i no millorem) ens anem al descans amb 6 punts a baix.

A la represa, amb les idees una mica més clares i amb una mica més de ganes, vam aconseguir sortir més forts que a l’inici del partit i retallar aquesta diferència. De nou, i seguint la tònica de TOTS els partits, ens posem per davant en el marcador (+7 a falta de 3 minuts) però en qüestió de 3 accions perdem tota l’avantatge guanyada i ens tornem a col·locar per darrera en el marcador amb només els últims instants per jugar.

Afrontem els últims 30 segons amb -1 en el marcador i aconseguim treure una falta en acció de tir. Fallem els dos tirs lliures però per aquestes coses que té el bàsquet, agafem el rebot ofensiu i tornem a forçar una falta en acció de tir faltant 9 segons per jugar. Anotem un dels dos tirs lliures i juntament amb una bona defensa forcem la pròrroga.

El temps extra el comencem malament, per enèsima vegada, però aconseguim mantener-nos ferms i donar-li la volta al marcador. Finalment i amb un triple de l’Enric sentenciem el partit i ens enduem el segon derbi de la temporada i la primera victìoria.

De forma positiva hem de destacar la lluita què vam aconseguir mostrar en trams del partit i la defensa, en especial de Marc Mainar, que ens va permetre sumar per primer cop aquest any.

De forma negativa, no hem pas d’oblidar el tema què no som capaços de millorar respecte el partit anterior i seguim comentent els mateixos errors de manca de concentración que al primer partit. No obstant, la lliga es molt llarga i confiem en poder-ho millorar i seguir creixent.

Partit difícil on vam sortit molt agressius en defensa però poc encertats en atac cosa que va fer que sempre anéssim per darrere en el marcador.

Quan vàrem jugar amb cap i fer les jugades treballades podíem treure bones coses.

Com a part positiva destaquem que per fi aconseguim superar la barrera dels 50 punts. 

Com a part negativa, novament, la nostra falta de concentració i de maduresa mostrada en grans trams del partit; el comportament que vam tenir durant el partit no es pot tornar a repetir.

Segona derrota de la temporada i segona derrota què es va decidir l’últim minut. Aquesta vegada amb les baixes de Jordi Camps i Marçal Roqueta.

Un nou mal inici va permetre al Llefià agafar les primeres diferències (tal i com va passar en l’anterior jornada) que posava el 7-0 en els primers quatre minuts de partit. Per sort reaccionem i acabem el primer període amb el marcador 13-10. Un segon Quart on fem gala d’un enorme repertori de tirs i ocasions de bàsquet fallades (moltes d’elles molt a prop de cistella) va donar vida a l’equip local què va marxar al descans 6 punts per sobre (25-19).

Al acabar un tercer període igual d’ajustat dels dos que el precedien, arribem a l’últim quart amb totes les opcions del món per endur-nos el partit. Després d’anar tot el partit a remolc del rival aconseguim posar-nos per davant a falta d’un minut però de nou, dues errades en defensa, permeten a Llefià encadenar dos triples pràcticament consecutius que ens allunyaven, novament, de la victòria. Finalment, en una última acció (restaven 8 segons) on l’àrbitre va considerar que no hi havia hagut cap falta ni infracció, la victòria es va quedar a l’equip local.

Destacaria de forma positiva poques coses del partit, però sent sincers hem de fer esmena del paper d’en Claudi Solé (tot just segon any que juga a bàsquet) defensant al millor de l’equip rival i fent una feina molt seriosa i, també, com vam lluitar i creure’ns fins el final que podríem endur-nos el partit.

De forma negativa no hem d’oblidar el 11/26 en tirs lliures (15 fallats!!) i l’enorme quantitat de llançaments senzills què vam ser incapaços d’encistellar. Hem de treballar moltíssim en els aspectes inherents a la concentració o aquest serà un any molt i molt llarg.

Punts: Pau B (3), Roger (13), Raga (-), Claudi (8), Marc (2), Adrià (-), Enric (4), Pau R (11), Víctor (4), Pol (-), Ferran (1).

Estrena de la nova temporada amb un partit ajustat fins l’últim moment i que s’ha vist decidit en els darrers 30 segons. Un partit on hem arrencat adormits i amb poca intensitat (i sobretot concentració) que han permès al MIR avançar-se i col·locar el 8 a 12 al final del primer període.

Un segon quart amb millors sensacions però amb un últim minut desastrós (encaixem parcial de 0-5 en dues males accions defensives seguides) ens situen per sota en el marcador al descans. A la represa i amb les idees més clares aconseguim donar la volta al marcador i acabar aquest tercer quart 3 punts per sobre.

Un últim període on tornem a sortir adormits (i encaixem un parcial de sortida de 0 a 7) ens obliga a anar a remolc el que resta de partit. Aconseguim arribar als últims instants igualats i per un error en el nostre últim tir no aconseguim endur-nos aquest primer partit.

Com a nota general destacar de forma positiva la notable millora que hem anat fent al llarg dels 40 minuts i les aportacions individuals d’Enric Guas (en atac) i de Pol Grané en defensa.

Destaco, també, de forma negativa la fragilitat i manca de concentració mostrada en masses trams del partit.