Cròniques Junior A femení

A.E. MINGUELLA 51 - 75 C.B. PRAT MONTIBELLO

CB PRAT MOTIBELLO 80 - 39 A.E. MINGUELLA

(Resultats de l’anada i la tornada dels 8ens de final del Campionat de Júnior femení Interterritorial)

Pel que fa a la eliminatòria, res a dir d’un equip immensament superior a nosaltres en tots els aspectes. Ens han superat en tot i no hem pogut competirmés que uns pocs minuts en tot el cap de setmana.

Aquí acaba una etapa, fins aquí ha arribat. Fins unes fases finals de Catalunya per segon any consecutiu d’un equip que competia a nivell de promoció de Barcelona fa relativament poc. Vàrem viure’n unes la temporada passada, i hem pogut tenir la sort de repetir-ho aquesta temporada tot i ser un i dos anys més petites que les nostres rivals. Esperem que a ningú se li oblidin aquestes

experiències, ni totes les que ens han marcat en aquest trajecte.

L’error més gran que s’ha comès amb aquest equip ha estat normalitzar l’èxit en un grup que no ha estat mai obligat a res i això ens ha pesat molt a final de temporada. Podem fallar, de fet hem de fallar, perquè són a l’edat de fer-ho.

Només paraules d’agraïment per tot allò que ha envoltat aquesta travessia acompanyada de bàsquet i de creixement personal i cap a les persones protagonistes d’aquest viatge, les 14 noies que han omplert la pista d’emocions i a vegades d’encerts i altres d’errors, però sempre amb la intenció més pura i noble amb la que es pot trepitjar una pista o agafar una pilota de bàsquet.

Perquè al cap i a la fi, ‘’creure és la paraula’’.

Gràcies.

A.E. MINGUELLA 51 - 75 C.B. PRAT MONTIBELLO

CB PRAT MOTIBELLO 80 - 39 A.E. MINGUELLA

(Resultats de l’anada i la tornada dels 8ens de final del Campionat de Júnior femení Interterritorial)

Pel que fa a la eliminatòria, res a dir d’un equip immensament superior a nosaltres en tots els aspectes. Ens han superat en tot i no hem pogut competirmés que uns pocs minuts en tot el cap de setmana.

Aquí acaba una etapa, fins aquí ha arribat. Fins unes fases finals de Catalunya per segon any consecutiu d’un equip que competia a nivell de promoció de Barcelona fa relativament poc. Vàrem viure’n unes la temporada passada, i hem pogut tenir la sort de repetir-ho aquesta temporada tot i ser un i dos anys més petites que les nostres rivals. Esperem que a ningú se li oblidin aquestes

experiències, ni totes les que ens han marcat en aquest trajecte.

L’error més gran que s’ha comès amb aquest equip ha estat normalitzar l’èxit en un grup que no ha estat mai obligat a res i això ens ha pesat molt a final de temporada. Podem fallar, de fet hem de fallar, perquè són a l’edat de fer-ho.

Només paraules d’agraïment per tot allò que ha envoltat aquesta travessia acompanyada de bàsquet i de creixement personal i cap a les persones protagonistes d’aquest viatge, les 14 noies que han omplert la pista d’emocions i a vegades d’encerts i altres d’errors, però sempre amb la intenció més pura i noble amb la que es pot trepitjar una pista o agafar una pilota de bàsquet.

Perquè al cap i a la fi, ‘’creure és la paraula’’.

Gràcies.

Últim partit de la fase prèvia que acaba amb derrota correctiva al camp del líder del nostre grup.

La veritat és que el partit no té gaire història. El Granollers és i ha estat superior en tot, de principi a fi. Sabem de sobres que no tenim el talent dels altres equips ni per descomptat un físic determinant, així que només ens queda una cosa la qual no cuidem com hauríem.

Vora el 20% d’encert en tirs de 2 i el 38% en tirs lliures, i així, realment és complicat competir. De fet, només competim dos períodes i només en guanyem un. Poca cosa més, 12 pilotes recuperades i 33 pèrdues.

Ara ens toca viure el premi d’aquesta temporada, els 8ens de final del campionat de Catalunya, que de ben segur ens exigirà tant o més que aquest partit. Veurem si volem o no estar a l’alçada de l’esdeveniment.

Important pas endavant cap al tram final de temporada que, sens dubte, serà la millor experiència que podem viure juntes.

Hem sumat i ho hem fet totes. Segon partit consecutiu que superem els 75 tirs de camp, i en aquest cas, hem arribat fins a 90 i això sens dubte ens permet anotar més que mai.

Hem complert 2 dels 3 objectius plantejats i hem encaixat relativament poc, tot i que hem de ser conscients que un equip amb una mica més d’encert ens hagués posat en seriosos problemes.

Ara queda preparar les duríssimes proves que ens queden per encarar i per intentar superar. Arriba el millor, així que només hem de preocupar-nos de gaudir-ho.

Treballat i sofert partit contra un equip guerrer que, amb més o amb menys dificultat, hem aconseguit tenir sota control bona part dels 40 minuts tret de moments puntuals de desencert o de mala presa de decisions.

Ens interessava un partit a pocs punts i semblava que així seria quan aconseguíem les primeres diferències al marcador durant el principi del segon període, però a partir d’aleshores, defensa zonal del Viladecans fins a l’últim minut per adormir el partit i matar la nostra eufòria. I així ha estat.

És el partit de tota la temporada on més rebots controlem i això, sense cap mena de dubte, ens dóna la victòria ja que ens ha permès provar fins a 75 tirs de camp. A més, castigar els tirs lliures ha estat fonamental també.

Ara, la nostra realitat fa que la temporada s’allargui i que la competició ens doni més oportunitats de millora. Només esperem que les aprofitem com es mereixen, si no no té cap mena de sentit.

Complicadíssim partit contra de ben segur el millor equip del nostre grup que ha acabat amb una derrota que no hem pogut evitar en cap moment.

No hem guanyat cap període, i per tant és una derrota més que merescuda. Hem anat a ràfegues d’energia i encert però amb això no és suficient per plantar cara a un equip així. Sovint piquem a les trampes que planteja el rival, i pitjor encara, hi caiem vàries vegades. No obstant, moltes d’aquestes es poden solucionar amb comunicació defensiva, ja que les nostres normes sembla que les tenim prou clares, almenys la teoria.

Només hem estat capaces d’anotar 13 cistelles de camp, i així és complicat mantenir el ritme anotador del rival, tot i que aquest no és el nostre plantejament, sinó que hem de procurar que ningú ens anoti 65 punts.

Toca seguir amb la dinàmica de treball de la darrera setmana, per fer-nos millors entre nosaltres, sense necessitat de la competició exclusivament com a eina per millorar.

3 partits...

Paguem ben car el parcial dels primers 10 minuts, el qual ha estat de 24 a 7 en contra. Paguem ben car el nostre percentatge en tirs lliures (48%, 13 tirs lliures fallats). Paguem ben car el rebot defensiu, el qual no hem controlat en cap moment, concedint infinites oportunitats per al rival. Paguem ben cares les 29 pilotes perdudes, i moltes d’aquestes en moments claus i per causes no
justificables.

A la pròrroga, no hem sigut capaces de sentenciar i rematar el partit quan el teníem a l’abast. Cal prendre millors decisions amb pulsacions altes.

Però tot i això, el bàsquet és just i marxem amb el resultat que mereixíem i amb la lliçó gravada a la pell: necessitem el rebot per sumar.

Hem d'aprendre dues coses que ens duran a enfocar millor la nostra línia de treball. La primera d’aquestes és entendre que nosaltres no tenim ni tindrem partit fàcil, que sempre que vulguem realment premi, tocarà treballar i patir, ja que en aquesta categoria qualsevol equip té la qualitat suficient per sumar qualsevol dia, i la gran majoria d’aquests equips compten amb jugadores més grans i amb més experiència que nosaltres.

La segona cosa, i no menys important, és entendre que aquesta dificultat que es presenta a cada partit ha de ser únicament mèrit de l’equip rival i de la seva respectiva qualitat, però en cap cas ha de ser fruit d’errors nostres com permissivitat defensiva, mala presa de decisions, falta de concentració, etc.

Ha tocat patir i ens hem pogut adaptar a l’alçada i a l’exigència que mereixia el partit. Però tot allò positiu que extraiem de la victòria d’avui serà gràcies a treball defensiu (20 punts encaixats a la segona meitat).

Ja només tenim 6 partits per davant, 6 partits que han de ser únics i que puguem recordar per sempre i en els quals no podem deixar d’intentar posar en pràctica tot allò que anem assolint durant la setmana. En definitiva, 6 oportunitats.

Victòria complicada on podem destacar un gran segon període (7 a 21 a favor) i també la defensa de la primera meitat on només hem encaixat 16 punts, ja que després ha estat un intercanvi constant de cistelles.

Ens ha costat rebotejar i rebre faltes, dos aspectes probablement condicionants per competir un partit. Cal cuidar-ho.

10 de les 11 jugadores anoten i també 10 d’aquestes recuperen almenys 1 pilota. Tothom ha tingut el seu moment, i això ens converteix en un equip més perillós. Jugar i sumar JUNTES.

Cada dia tenim una oportunitat menys per seguir creixent, i per sort, a la d’avui li hem donat un bon ús.

Hem fet una bona feina a la primera meitat que es fonamenta bàsicament en una selecció de tir gairebé excel·lent, amb molt poques pèrdues de pilota (6) i amb relativament poca permissivitat defensiva que desemboca, tot plegat, en un 39 - 22 a favor.

Igualtat constant durant la segona meitat però en cap moment hem perdut el control del partit ni hem permès que el rival s’hi reenganxés.

Cal seguir construint, no podem veure el sostre ni de lluny. Només ens queda la millora i el creixement per davant, res més important que això.

Important aprenentatge el que ens regala el treball realitzat en el partit contra un seriós Sant Nicolau que no s’ha deixat anar fins els darrers 12 minuts.

Guanyem 3 dels 4 períodes i encaixem entre 12 i 16 punts a cadascun d’aquests, en alguns casos excessiu, o més aviat molt permissives a l’hora del ‘com’ encaixem. No obstant, estar connectades al partit ens porta a tenir bons registres en els tirs de camp però curiosament no en els tirs lliures (30%). Hem d’entendre que amb el voler guanyar no n’hi ha prou, això ho vol tothom.

Necessitem coses que ens converteixin en aquestes persones mereixedores del guanyar, i això és evidentment el treball.

Mica en mica anem trobant el format i entenent la idea del que ha de ser la selecció de tir ideal i busquem cada dia opcions més assenyades i equilibrades en la construcció ofensiva col·lectiva (en la individual encara hem de créixer molt).

Per sort, encara ens queden 8 oportunitats per fer-nos millors i per construir un grup que funcioni per si sol i que llegeixi, interpreti, decideixi i executi de la millor manera possible.

Soferta i treballada victòria contra un encertadíssim Boet que ficava tot allò que tirava de fora, que és precisament des d’on ens han anotat (36 dels 52 punts provenen de tirs de 3 punts).

Tot i el marcador ajustat, marxem amb bones sensacions a nivell tàctic, doncs creiem que hi ha hagut una transferència enorme a pista del que s’està treballant i aprenent en les darreres sessions.

Ens hem topat amb alguns minuts esporàdics de defensa zonal (al partit d’anada en varen ser 40’) la qual hem atacat amb prou criteri i buscant i aconseguint algunes accions de mèrit.

Sembla ser que comencem a interpretar allò que tenim al davant i aquesta vegada hem estat connectades al partit i entre nosaltres, que bàsicament era l’objectiu que ens plantejàvem per afrontar-lo.

Destacar el positivisme i l’energia de l’equip, el millor sens dubte d’aquest partit.

Parcial inicial en contra de 18 a 0. Un 20% d’encert en tirs de 2, un 14% en tirs 3 i un 52% en tirs lliures. Fins a 65 tirs de camp fallats. Ni més ni menys que 34 pilotes perdudes i una valoració global de -17.

Tot i això, arribem al final del partit competint-lo, i és que amb aquests números és difícil fer gaire més.

Ànima i encert.

Dura derrota contra un combatiu Sese que ha proposat un partit de més mans, de més agressivitat i en efecte, de més gana i ambició que nosaltres.

Tornem a caure en l’error de dependre del nostre encert enlloc de la nostra defensa, i evidentment no som un equip amb un talent ofensiu gran. Per tant, si som permissives en l’1c1 i en el rebot defensiu (només 15 aconseguits, pèssim), acabem encaixant un excés de punts que ens pesa massa al darrer quart.

No arribem al 40% en tirs de 2 ni al 15% en tirs de 3. Ficar ho acaba sent tot, i o comencem a cuidar els llançaments sense oposició (i també els defensats) o haurem d’anar a buscar partits de 30 punts, cosa irreal.

Resum, ens falta ambició i gana.

Perdem un partit en el qual anem de més a menys, així com el ritme i l’atractiu del mateix.

El Granollers és un tros d’equip que planteja un partit probablement lluny de les seves capacitats, i durant gairebé més de la meitat del propi es refugia en una zona conservadora la qual no podem perforar per decisions més que dolentes o per una descomunal falta d’encert de cara a cistella.

Tot i això, les coses importants no són les que fa el rival sinó les que no fem bé nosaltres, i encaixar 62 punts no entra dins els nostres plans ni hi entrarà. Ens desinflem els últims 10 minuts, els minuts per valentes i per equips sòlids.

Després del cap de setmana de descans, començarem la segona volta en la qual esperem que puguem fer les coses molt i molt millor. No podem quedar-nos en el mateix nivell.

Acumulem un dia més de treball en el qual no ens ha sortit tot allò que preteníem però en el que tot i així hem estat capaces de reconduir i definir les idees per acabar-lo aprofitant i gaudint.

Encaixem entre 6 i 8 punts per període, alguns d’aquests amb massa permissivitat per part nostra, i aquest és un aspecte a millorar i probablement el més important i immediat. Tot i no estar gaire encertades (només hem anotat un triple) hem buscat opcions noves en les transicions ofensives i algun detall interessant en el bloc directe.

Com a nota positiva, 11 de les 12 jugadores passen per la línia de tir lliure i 7 d’aquestes 11 anoten 4 o més punts. No obstant, hem d’acabar d’entendre que on ens ho hem de passar millor és defensant.

Meritòria victòria contra el líder que ens fa fortes després de totes les adversitats amb les que encaràvem el partit.

Una anotació rebuda més o menys controlada (10, 14, 16 i 5) ens dóna ales per jugar el tram final del partit més alegres i amb el que semblava ser el control del propi.

Tot i topar per sorpresa amb 25 o 30 minuts de defensa zonal per part del Viladecans, hem mantingut en alguns trams del partit la suficient sang freda com per buscar el millor tir i aprofitar els moments de lucidesa que hem tingut, els quals hem de començar a entendre que s’han d’exprimir al màxim cada dia quan es presenten.

Primera derrota, merescudíssima, al camp d’un combatiu Lima que ha lluitat totes i cadascuna de les opcions que se li han presentat. Nosaltres per contra, hem pecat de principiants i ‘’pardilles’’.

Si encaixem 70 punts no podem competir. Aquest seria el resum ràpid del partit, i és que no hi ha més història. Encaixem, 12, 15, 23 i 1, excessiu es miri per on es miri. Molts d’aquests punts són fruit de desajustos defensius o ‘’errors criminals’’ els quals tenim més que entesos i treballats.

Al darrer i últim període aconseguim tan sols un 27% en tirs lliures (3/11) i un 14% en tirs de camp (3/21), i és que quan les coses van apretades no es poden perdonar aquestes situacions.

Ha estat una llàstima, però cal ser conscients que no som un equip obligat a res que no sigui créixer i adaptar-nos a la categoria que tenim davant i a la seva enorme dificultat i exigència.

Suada victòria després d’un partit d’errades i de desencert en tot allò que hem intentat.

Els números són un clar exemple i una mostra del que reflecteix el partit.

Números com per exemple els 62 tirs de camp fallats dels 74 intentats. No obstant però, controlem prou bé l’apartat de pilotes perdudes i en regalem ‘’tan sols’’ 10, tot i que si parlem de regals, els defensius del segon període ens fan anar a remolc durant molts minuts (fins i tot 13 a sota).

Al tercer i últim quart hem polit aquests errors defensius que bàsicament venien per un tema de ganes i hem encaixat 5 i 4 punts respectivament, nota positiva del partit.

Els propers partits ens exigiran el màxim a nivell de rendiment i de competitivitat i de ben segur que tots els nostres defectes no es podran resoldre i amagar amb ràfegues de minuts bons, cal que siguem més regulars.

Final a cara o creu que cau al nostre favor després d’uns últims 20 minuts no massa bons, per dir-ho d’una manera generosa.

No tenim el dia de cara a cistella (7% en tirs de 3 i 40% en tirs lliures), però un cop més encaixem menys de 40 punts, probablement una de les conclusions més positives del partit.

Hem de ser molt i molt conscients que no hi ha partit senzill, que és tant o més important saber competir els finals ajustats que no els finals plàcids o impossibles i no hem d’oblidar en cap cas que nosaltres som les principiants d’aquesta categoria i que el procés d’adaptació serà llarg i complicat.

Recuperem més pilotes de les que perdem, i això, en aquesta competició no té preu. Cada dia tenim més clars els conceptes ofensius i defensius i això ens porta a cometre menys errors criminals, cal polir però la precisió en les coses.

Ara encarem una sèrie de partits complicadíssims que ens requeriran mostrar la nostra millor versió.

Partit amb més coses positives que negatives tot i els desastrós encert en els tirs de camp durant, sobretot, la primera meitat.

Encaixem 8, 3, 9 i 9 punts, i bàsicament això és el que ens dóna el partit. Hem de ser conscients que el dia que no estiguem encertades necessitem ser més sòlides que mai a nivell defensiu. Tot i això, seguim tenint la sensació que encaixem més del que hauríem d’haver encaixat, i això en part és positiu.

Perdem 9 pilotes i això ens dóna la vida, literalment. Tot és molt més senzill quan els regals per al rival els donem amb comptagotes. Aspecte també molt i molt positiu.

Necessitem un punt més de treball i d’esforç per encarar els partits que ens arriben, però no ens hem de desviar massa de la línia que duem.

Un partit més de patiment i de final d’infart on hem hagut de tornar a aprendre a gestionar les darreres possessions amb seny i sang freda, tot i que no tan freda com voldríem.

Després d’uns 4 primers minuts colossals on dominem el partit i anotem 12 punts ràpids, es fon la nostra gana de competir. A partir d’aleshores igualtat fins els últims instants marcada per una defensa passiva (permetem que anotin 57 punts) i una sèrie d’errors no forçats que el Llefià penalitza perquè han tingut més picardia que nosaltres.

Com a nota positiva destacar que 7 de les 12 jugadores anoten 3 o més punts, que som valentes quan el rival ens regala espais i que ens refem dels mals moments, els quals apareixeran en qualsevol partit de bàsquet del món i als quals ens hem de saber enfrontar.

Abonades a patir, tot i que seria bo pensar que també hem d’aprendre i formar-nos en aquest aspecte per treure aquests partits ajustats.

Bon inici, amb molta força i atacs contundents i encertats però malauradament encaixàvem massa (18 al 1r període). Hem deixat entrar al rival en ritme de partit i han estat còmodes gran part de l’encontre. Aconseguim reduir el seu

ritme anotador (11, 13 i 13) però segueixen sent masses punts rebuts. Hem de ser molt crítiques amb aquest aspecte.

Per la resta poca cosa. Sovint prenem decisions tard, previsibles o equivocades i caiem vàries vegades en el mateix forat. No obstant, per aprendre primer hem de cometre l’error, el repte és cometre’l el mínim de vegades possible.

Escenari avorrit i diferent, partit erràtic i estrany.

El júnior del Boet plantejava el partit de la següent manera: 40 minuts de defensa zonal i un ritme de joc pausat i controlat. Ens ha costat adaptar-nos a aquesta proposta però hem de saber jugar contra tot i de ben segur que aquest handicap ens ha fet millor equip.

Igualtat durant molts minuts fins que, arribat l’inici del tercer període, el rival aconseguia trencar el partit i marxar de 13 punts de diferència. No obstant, hem sigut capaces de refer-nos i tornar a enganxar-nos al partit, insistint en una millor presa de decisions en l’apartat ofensiu. Al final gestionem ‘bé’ les darreres possessions i ens enduem una victòria important. Cal dir que a l’últim quart tan sols encaixem 5 punts, evidentment causa i conseqüència directa d’aquesta reacció.

Partit insípid contra un combatiu Draft que ens ha posat les coses molt complicades en tot moment i que ens ha exigit estar per la feina els 40 minuts tot i no tenir un dels nostres millors dies.

Un parcial inicial a favor de 8 a 0 durant els primers 2 minuts ha estat contestat ràpidament pel rival amb un de 3 a 12. A partir d’aleshores, igualtat fins ben bé els següents 20 minuts, la qual trencaríem entrat el tercer període amb accions ràpides i encertades. Agafem rendes de fins a 18 punts d’avantatge que per desgràcia no sabem gestionar; temps al temps.

Com a nota positiva, s’han vist coses interessants a nivell de presa de decisions durant el joc però també algunes d’altres d’exageradament dolentes.

Hauríem d’intentar convertir aquestes dolentes en no tan dolentes i les bones en més freqüents.

Inici correcte per al Júnior femení que s’estrena en aquesta categoria amb una victòria que és fruit, bàsicament, del mèrit defensiu de l’equip.

Molt responsables en les feines defensives, amb les idees ben clares d’allò que havíem de fer en cada situació i duent-ho a la pràctica de manera encertada.

Tampoc ha estat res extraordinari però sí que s’han de reconèixer alguns detalls defensius com el fet de deixar al Sese amb tan sols 12 punts fins al minut 35, en el qual ens vàrem desinflar i elles van connectar-se al partit amb un parcial de 13 a 5 que feia reduir distàncies en el marcador. També és important el fet de d’aconseguir o ajudar a aconseguir que el rival no anotés ni un sol punt durant el tercer període (0-17).

Cal tenir ben clar però, que la realitat del que ens espera és i serà ben diferent, i quan això arribi hem d’estar a l’alçada de les circumstàncies i dels rivals, com a mínim. Aquí és on hi ha la feina a fer.